Renovar la Corporació (dos anys després)
S'han complert ja dos anys des que les forces polítiques van pactar la nova llei de la Corporació, que havia de permetre la renovació dels càrrecs directius. Ha sigut en va: el consell de govern de l'ens sobreviu amb només quatre dels seus sis membres, tots amb el mandat caducat. En una situació normal, això no seria especialment greu. És a dir, seria una anomalia d'aquelles que no deixa massa bé la classe política, però la casa s'aniria gestionant i, mira, qui dia passa any empeny.
Però resulta que TV3 està en una situació crítica. El volcà de l'streaming està canviant la configuració d'aquesta illa que anomenem Comunicació de Masses, i el canal públic sembla aquell veí aferrat a quedar-se a casa tot i que cada vegada té més a prop la lava. Aquesta paràlisi no és atribuïble als directius: quan hi parles, bé que tenen idees sobre com reformular la cosa. Ara bé, per fer un canvi profund fan falta dos elements. El primer, que els qui encapçalin la Corporació tinguin al darrere el suport del Parlament per al qual treballen. Sense aquesta legitimitat, l'abast de la transformació neix capada d'entrada. El segon element són els diners i, com que hi ha hagut canvi de partit a la presidència de la Generalitat, això acaba estant lligat també a la designació de nous càrrecs.
Perquè la renovació, al cap i a la fi, no és important en si mateixa. Caldrà fiscalitzar, esclar, quins candidats proposen els diferents partits. Si hi envien professionals valuosos o els excedents que han quedat despenjats de la repartidora de càrrecs públics. (Poden ser totes dues coses, però ja m'entenen.) I si hi envien comissaris polítics o persones compromeses amb la (re)construcció d'uns mitjans nacionals a l'altura dels temps que corren.
La travessa dels noms genera morbo, esclar. Però desvia l'assumpte del veritable debat que cal tenir: la reformulació del servei públic audiovisual. És a dir, com ho fem per tenir el que informalment en diem el Netflix català, com recuperem l'audiència infantil i jove, què fem amb el canal esportiu que té una audiència residual, com podem tenir una ficció que tingui presència als mercats internacionals, com aconseguim –en definitiva– que aquesta eina fonamental per al català sigui el màxim d'eficient i efectiva.
(Coda: Corre la brama que es vol crear una direcció única per a TV3 i Catalunya Ràdio. És una mesura curiosa, i que em genera dubtes perquè abans de poder aplicar-la caldria fer un munt de coses. Però això haurà de ser matèria per a un proper article.)
