Mèdia 12/05/2014

Roger Loppacher: “TV3 ha parlat de la crisi el doble de temps que del sobiranisme”

4 min

BarcelonaRoger Loppacher va accedir a la presidència del Consell Audiovisual de Catalunya (CAC) el juliol del 2012, en virtut d’un acord parlamentari entre CiU i el PP. Una de les línies que ha caracteritzat el seu mandat ha estat la tramitació d’expedients relacionats amb mitjans audiovisuals espanyols, que s’han derivat al ministeri d’Indústria, ja que el Consell no hi té competències.

La quota del català a la televisió és només del 21% de l’audiència, i va baixant. Què s’hi pot fer?

Per començar, compartir el diagnòstic. I em preocupa la qüestió, perquè el futur es presenta més incert. Vénen nous actors audiovisuals com ara els serveis no lineals, tipus Netflix, YouTube, Apple TV o fabricants de televisors. I els grans esdeveniments esportius se’n van tots a pagament, la qual cosa fa que la quota vagi disminuint. La preocupació és, de fet, europea. Hem de reforçar els continguts.

Això vol dir diners.

Però no només diners. Cal fer productes que el públic vulgui veure. I, és veritat, tenir els recursos suficients. Ens hi juguem l’espai audiovisual català. Si no, els mitjans estatals i globals ens aniran erosionant els propis i, com a societat, no ens ho podem permetre.

Com es pot tenir més recursos?

Hi ha un decalatge entre el que hi ha de publicitat als mitjans catalans i el que hi hauria d’haver. No m’atreviria a dir que és suficient per canviar les coses, però per anar una mica millor sí.

El CAC ha aprovat que El Punt Avui TV exploti les freqüències de Canal Català. Però la meitat dels consellers se n’han desmarcat i diuen que s’ha creat una televisió nacional a partir de llicències locals.

El Punt Avui arrenda a Canal Català set freqüències d’àmbit local i ha de complir els compromisos als quals s’ha compromès, que són els que ja tenia Canal Català. Per tant, segons la llei estatal general de comunicació, s’havia d’autoritzar. No és una televisió nacional, sinó una sèrie de freqüències locals que pot fer una programació en cadena, perquè la llei l’hi permet. I recordem que Canal Català estava en una situació molt difícil. Afavorir que pugui haver-hi un operador local és una bona manera d’ajudar el sector.

La ministra Mato ha iniciat una campanya per avançar el prime time. S’hi suma?

El debat transcendeix l’àmbit audiovisual: és també social i laboral. Sí que creiem que s’ha de revisar, però sense perjudicar cap operador. No podem obligar a un canvi de prime time les públiques i que això les perjudiqui en audiència.

Van fer un informe en què s’acusava 13TV i Intereconomía d’incitar a l’odi en els seus programes. Els mitjans espanyolistes els acusen de perseguir periodistes.

L’informe ens el va demanar el Govern. Vam analitzar tretze prestadors de televisió i ràdio. I dels tretze, només dos tenien una conducta que vam qualificar d’infractora i incitadora a l’odi. I ho seguim creient de manera claríssima. Cada dia, reiteradament, comparaven actituds i posicionaments polítics democràtics amb altres de totalitaris i directament nazis. I això està previst en la llei general de comunicació audiovisual, que ho qualifica com a molt greu. L’article es va posar per alguna cosa: abans no hi era.

Però el CAC no pot sancionar-los, perquè queden fora del seu àmbit d’actuació. ¿Madrid ha pres en consideració l’informe?

Sé que l’han pres en consideració per no sabem si l’han resolt o no. Nosaltres encara no hem rebut cap resposta.

Aquests mateixos mitjans, i d’altres afins, acusen TV3 d’incitar l’odi a Espanya.

Primer, quins són els temes que tracta TV3? Hi ha una certa idea que TV3 es dedica exclusivament a l’àmbit sobiranista. Doncs les dades no avalen això. Ha dedicat un 14,3% del temps a la crisi econòmica mundial. I un 9,6% a temes de política internacional. L’encaix de Catalunya i Espanya apareix en tercer lloc, amb un 7,4%. És a dir, TV3 ha parlat de la crisi el doble de temps que del sobiranisme. No es pot parlar de manca de pluralisme temàtic.

En tot cas, ¿dins d’aquest 7,4% les diferents posicions estan representades equitativament?

Sí. Fem un informe mensual al Parlament en el qual analitzem els actors polítics que hi surten i sí, hi surten de manera equilibrada en funció de la seva representativitat.

El Parlament treballa per modificar la llei del CAC. ¿Seguiran els seus consellers tan vinculats als partits que els proposen?

Aquesta vinculació amb els partits polítics que sempre es posa en relleu és difícil de trencar. Però no és tan real. Quan s’actua, s’actua en interès del sistema audiovisual català en el seu conjunt, no en funció de l’interès d’un polític. Hi ha sensibilitats diferents, com n’hi ha a la societat. Però no hi ha adscripcions polítiques definides, sincerament.

Es debat també que alguns consellers ho siguin a dedicació parcial.

Creiem que el règim hauria de ser comú per a tothom. A Europa hi ha de tot, però s’observa un decantament cap al règim de dedicació exclusiva. Crec que s’hauria de mantenir el règim de dedicació exclusiva per als membres del CAC, perquè et dóna més garanties de neutralitat i independència respecte al poder polític i els mitjans, que també tenen els seus interessos.

stats