SÈRIES

El sacrifici màxim de Jan Palach, vist per Agnieszka Holland

Arriba a la HBO 'Burning bush', sobre la Primavera de Praga i els fets posteriors

Tenia tot just vint anys quan es va dirigir a la plaça Wenceslas, de Praga, i va calar-se foc com a protesta per la invasió russa de Txecoslovàquia i com a manera de reclamar als seus compatriotes que es comprometessin amb la resistència. Era l'any 1969. Aquell estudiant anomenat Jan Palach, que va enviar una carta a la premsa suggerint que hi havia tota una organització clandestina preparada per engegar una cadena d'autoimmolacions, va morir al cap de pocs dies. Aquella conxorxa no existia, però altres estudiants van seguir el seu exemple i, durant els mesos posteriors, diferents joves van seguir els seus passos.

La minisèrie Burning bush, d'Agnieszka Holland, és l'intent televisiu més rigorós de dramatitzar aquells esdeveniments i, tot i que és del 2013, arriba aquest dijous a la HBO. Al llarg de tres episodis, es retrata un moment molt concret i convuls que seria la llavor d'una revolució: el funeral de Palach va ser el catalitzador d'una protesta massiva. I, quan es commemoraven els vint anys del seu gest, la manifestació va ajudar a precipitar la fi del comunisme al país. Holland explica no només el sacrifici personal de Palach, sinó sobretot els esforços de la família per lluitar contra un règim que volia desacreditar la memòria d'aquell estudiant.

La protagonista de la trama és l'advocada Dagman Buresová, interpretada per Tatiana Pauhofová, que va ser qui va defensar la família durant els judicis contra el govern. La lletrada començava així una carrera professional molt lligada a la defensa dels dissidents. Amb la caiguda del règim, es va convertir en la primera ministra de Justícia de l'alliberada Txecoslovàquia. Un altre personatge central de la sèrie és, en aquest cas, inventat: l'inspector Jires. Ivan Trojan, l'actor que l'interpreta, va guanyar la Nimfa d'Or al festival de cinema de Montecarlo. La mare del noi també juga un paper important, perquè encarna la lluita de l'individu desprotegit contra un estat que domina tots els ressorts de poder. En aquest cas, el règim dificultava la reubicació de les despulles mortals del jove.

Tot i recórrer a l'habitual tècnica consistent en inventar personatges per aconseguir una millor dramatització, la sèrie busca recollir amb precisió històrica no només els esdeveniments concrets, sinó sobretot el clima de l'època: la letargia després d'anys de dominació, els compromisos col·lectius, la desconfiança en l'altre instada pel règim... Tot això des d'un compromís innegable: la sèrie està dedicada a Palach i a tots els que van assumir el sacrifici suprem per despertar les consciències dels seus compatriotes.

L'èxit de Burning bush i la seva minuciositat van fer que, posteriorment, la sèrie es muntés de nou en forma de pel·lícula. I, de fet, va ser l'elecció txeca per competir als Oscars, però l'Acadèmia de Hollywood la va desqualificar perquè les normes marquen que una candidata no pot haver-se pogut veure per televisió anteriorment.

Veterana i premiada

Holland és un dels noms fonamentals del cinema polonès. Nascuda el 1948, va començar la seva carrera com a assistent dels directors Krzystof Zanussi i Andrzej Vajda, però poc abans de la imposició de la llei marcial al seu país, l'any 1981, va decidir exiliar-se a França. Alguns dels seus títols més coneguts són Europa Europa (1991, nominada a l'Oscar al millor guió), In darkness (2011) i, més recentment, Spoor (2017), que va alçar-se amb el premi Alfred Bauer al festival de cinema de Berlín.

En paral·lel a la seva filmografia de cinema, ha treballat extensivament a la televisió. Es va posar, per exemple, al darrere de les càmeres de tres episodis de The wire, i ha dirigit també capítols de The killing, Treme, House of cards o The first. La seva obra està molt marcada per la recerca de la identitat: filla de catòlica i jueu, va perdre els avis paterns durant l'Holocaust. Quan tenia tretze anys, el pare va morir, defenestrat, mentre estava sota custòdia policial. Els informes del règim ho van qualificar de suïcidi, però la família estava convençuda que havia sigut una execució sumària.

Tota l'opressió viscuda a Polònia va contrastar amb la seva vida agitada a Txecoslovàquia, on va arribar encara adolescent. Allà va viure la Primavera de Praga, es va enamorar, va descobrir el cinema i va trobar la seva manera de ser al món. Tenia 20 anys, els mateixos que Palach el dia del seu gest definitiu.