Salvem les pensions (amb les quotes dels altres)

Amb les pensions els mitjans de la por perpètua manifestaven una gran congoixa i preocupació... fins que ha arribat l'hora d'afluixar la mosca. En aquest cas, el rescat el pagaran en un 84% les empreses i en un 16% els treballadors. La patronal, esclar, no està contenta. I aquest enuig viatja pels canals habituals fins a cristal·litzar en les portades de bona part dels diaris, que al capdavall també són empreses.

Hi ha capçaleres a qui l'emprenyamenta se'ls suposa, perquè qualsevol cosa que faci Sánchez començant per respirar és dolenta. Aquí hi trobaríem El Mundo ("Escrivá castiga les empreses després de la seva plantada a les pensions") o La Razón ("Espantada de la patronal davant del saqueig per pagar les pensions"). Parlar de saqueig, que fa pensar en exploradors amb salacot profanant tombes egípcies, és bastant gros si tenim en compte que es tracta d'un retoc –suau– de les cotitzacions. I qualificar de saqueig un ingrés de l'Estat resulta un posicionament editorial de primer ordre. Altres diaris, en canvi, tendien a renyar la patronal: "La UE reclama a la CEOE que pacti la reforma laboral", deia El Periódico de España. I El Periódico (a seques) optava per "La CEOE rebutja apujar la cotització per salvar la pensió". Tot i que l'editora de les dues capçaleres és una de les grans empreses de premsa a escala estatal, com a mínim permetia a les seves capçaleres un posicionament més proper als treballadors i pensionistes que no a l'empresariat, d'acord amb la línia editorial. No era el cas de Cinco Días, del grup Prisa i, per tant, proper al PSOE: "El govern imposa una quota de 0,6 punts a les empreses", deia la seva primera pàgina, amb imposa com a verb principal, que sempre és antipàtic. Del tipus: imposa una multa, imposa el toc de queda, imposa un titular.