El 25-M és una "prova de força dels partits secessionistes", segons 'The Wall Street Journal'

El diari apunta que ERC podria situar-se com el partit més votat per primer cop des dels anys trenta

"Les eleccions de diumenge al Parlament Europeu serviran de prova de força per als partits secessionistes a Catalunya, enmig del rancorós debat sobre el referèndum d'independència d'Espanya proposat per la rica regió", assegura quest divendres un article de 'The Wall Street Journal'. En l'article Catalonia's european election Litmus test, s'assegura que a Espanya s'analitzarà tant el vot a Catalunya com la lluita entre els socialistes i els populars.

'The Wall Street Journal' recorda que els partits partidaris de la consulta acaparen més del 50% dels vots, segons una enquesta recent, i que els resultats de les eleccions es veuran com un "minireferèndum", tot i que s'espera una alta abstenció. També parla de "moments tensos" durant la campanya i recorda l'incident de Vilanova dient que dimecres un grup de manifestants "va llençar pedres i ampolles" al cotxe que duia Cristóbal Montoro i Alicia Sánchez Camacho. També explica que, segons el PP, hi ha hagut "més d'una dotzena d'incidents d'assetjament als seus actes de campanya" i que els populars acusen activistes independentistes d'atiar el conflicte.

El diari defineix el 25-M com un test de Litmus, una prova química que els anglosaxons fan servir com a metàfora política de preguntes concretes que es poden fer a candidats per a alts càrrecs per determinar si se'ls designarà o no perquè mostren què pensen sobre un ampli ventall de qüestions. L'article, que ha piulat el candidat de CiU Ramon Tremosa, recorda que ERC podria sobrepassar CiU amb vots i situar-se al capdavant des dels anys trenta i que l'enquesta mostra la debilitat de CiU, PP i PSC.

L'article cita les paraules de l'especialista en política catalana i espanyola de la Universitat de Cardiff Andrew Dowling, segons el qual encara que Mariano Rajoy intenti negociar un pacte fiscal per a Catalunya això no aturarà el conflicte. "Un nou acord e finançament era de què parlaven els catalans el 2010 i el 2011", assegura Dowling, "però el debat ha canviat i ara la qüestió és si això és massa poc i massa tard".