Una sedició ‘light’ i amb el nom canviat
El partit sobre la sedició es resol sense golejada. Tots hi guanyen alguna cosa, tots en pagaran un preu polític que deuen considerar menor. El clima, esclar, és ben diferent a Barcelona que a Madrid. Aquí, en general, se saluda amb bona cara la mesura de fer un canvi que rebaixa les penes màximes de 15 a 5 anys de presó. La situació està judicialitzada, així que el desjudicialitzador que la desjudicialitzi bon desjudicialitzador serà. “Sánchez compleix el seu compromís i deroga el delicte de sedició”, titula per exemple El Periódico, amb gomet verd per al president espanyol inclòs.
A Madrid, en canvi, hi ha més ràbia. N’hi ha que assenyalen com l’operació està feta a mida de Junqueras, perquè pugui presentar-se el 2023. D’altres invoquen Puigdemont i el seu possible retorn, no de gratis, però sí amb un horitzó penal menys onerós. Els titulars tendien a suggerir la desaparició del delicte, més que el seu rebateig (per assimilar-ho a Europa) i la raspallada d'anys de presó. La Razón remugava fort i optava per obrir la seva primera pàgina amb “Sánchez desinfla la sedició i la rebaixa a algarades als carrers”. Canviar la paraula clau desordres per algarades trasllada el missatge als seus lectors que el pèrfid colpisme independentista rebrà ara el tractament d’una festa major descontrolada, amb excessius brics de vi consumits. El Mundo, com era d’esperar ateses les seves seculars tendències BDSM, recorre al component emocional i destaca com el PP acusa Sánchez d’“humiliar Espanya”. És ben freudiana aquesta personificació d’Espanya tan freqüent, vestida de làtex i postrada a terra, llepant la bota catalana. Sobretot quan després mires indicadors menys fantasiosos com el dèficit fiscal o el percentatge d’execució de les inversions previstes. Aquí sí que aleshores volen les fuetades.
