'El Mundo', la sentència i l'obsessió pels torrons

BarcelonaJorge Bustos escriu a 'El Mundo' sobre la sentència i creu que el reglament penitenciari és un "infame colador per a favors polítics que permet, si així ho disposa l'autoritat catalana competent, que 'sant Junqueras' mengi els torrons a casa, amb la resta de companys màrtirs". Tampoc puc culpar-lo en excés. No se li pot demanar a algú que va sortir un dia per la tele dient que preferia un polític corrupte en el poder abans que un comunista que detecti la contradicció flagrant en la seva perla "Tan magnànim garantisme no el mereixen els supremacistes", un raonament púding –de com és de flonjo– en què el garantisme es dispensa només per als seus amics. Tampoc es pot esperar més de qui parla d'un "ric programa d'animació hotelera que organitza Lledoners per als seus presos alfa" o que supura fel amb frases com "A aquest tuguri encara no ha arribat l'aixafaguitarres que encengui el llum i enviï els borratxos a casa abans de posar-se a escombrar el terra de l'autonomia de serpentines feixistoides". Un altre columnista d''El Mundo' també denuncia que Junqueras pot acabar menjant "els torrons a casa". Quin anhel d'infligir derrota moral més ridícul. És aquesta atàvica mania de la premsa espanyola de passar el gruix de la seva opinió pel sedàs del discurs de l'odi i la humiliació, la qual cosa acaba suggerint un acomplexament galopant, esclar. He estat llegint caverna per obligació professional fins que el fetge ha dit prou i me'n faig creus de la unanimitat a l'hora de considerar les sentències curtes o insuficients.

"Espanya és una democràcia plena!", s'esgargamellen, en una repetició compulsiva que resulta també molt eloqüent. Però em pregunto de quin tipus de democràcia plena parlen quan cal acudir a la premsa estrangera –o catalana– per poder llegir l'obvietat que les penes de presó són altes. I que enquisten un conflicte que no hauria d'haver sortit mai de la política.