Molt sentiment (però pocs mitjans)
Segons un documental del 33, els nord-catalans "senten que són tan catalans com els d'aquí". Tot i això, a la Catalunya Nord pràcticament no queden mitjans de comunicació en català, tret de Ràdio Arrels.
BARCELONA.Aquest Sant Jordi, el 33 estrena Entre 2 gegants , una pel·lícula documental que parla de la realitat catalana al sud i, sobretot, al nord dels Pirineus. Segons diu Mariel Alende, la directora, és una pel·lícula sobre sentiments, molt allunyada de la política, en què el protagonisme és per a la gent del carrer. Entre 2 gegants es va rodar durant un viatge a Perpinyà, en què la mateixa Alende parla de la seva arribada a Catalunya ara fa 20 anys, i aquest relat es va combinant amb entrevistes al carrer. "Aquesta és la part més emotiva, perquè és la gent mateixa la que expressa com se sent", explica Alende, que assegura que els nord-catalans "senten que són tan catalans com els d'aquí". Aquest sentiment de pertinença, però, no es reflecteix en l'àmbit dels mitjans de comunicació, en què gairebé no hi ha oferta de mitjans autòctons en llengua catalana.
Ràdio Arrels i la resta d'oferta
Una de les poques excepcions, per no dir l'única, és l'emissora Ràdio Arrels, que resisteix, tot i que no sense dificultats. El novembre passat va fer públic que la Generalitat li devia més de 50.000 euros i que havia d'acomiadar un dels treballadors pels problemes econòmics. Unes setmanes més tard, la Generalitat va abonar una part d'aquest deute, però Pere Manzanares lamenta que la quantitat que encara els deuen "en una ràdio associativa, es nota".
Manzanares explica que aquest any 2011 els retallaran la subvenció en un 20%, cosa que els obligarà "a ajustar encara més". Tot i això, assegura que l'emissora mantindrà les mateixes hores de programació original que ha tingut fins ara.
Deixant de banda Ràdio Arrels, un dels mitjans en català que han tingut més presència a la Catalunya Nord ha estat El Punt Catalunya Nord , que va arribar a tenir redacció a Perpinyà. Ja fa anys, però, que l'edició impresa setmanal va deixar pas a una versió només digital. Una altra publicació amb tradició, tot i que amb una tirada menor, el Fiçó , també va tancar fa uns anys.
La presència del català en els mitjans francesos és testimonial. Segons Manzanares, la televisió pública regional France 3 té un espai de 5 minuts a la setmana i un altre de 15 minuts quinzenal. "Necessitem més mitjans o una presència més significativa dels que ja existeixen", conclou.
Dels mitjans del Principat, TV3 hi arriba amb dificultats, arran del pas a la TDT, tot i que això es podria solucionar aviat amb un pacte entre el govern francès i l'espanyol per regularitzar les emissions. Les emissores del Grup Flaix i de Catalunya Ràdio també hi arriben amb dificultats.
