El senyor Bohigas, des del bar de baix

Per què la cultura s'ha de tractar amb els mateixos miraments que una pastoreta de ceràmica de Lladró? (Pel que més vulguin -els seus difunts, els seus fills, el seu podòleg-, no hi vegin cap rastre d'ironia. Quan algú es burla de l'obra de Lladró, se'm regiren els budells jejú i sacsoner, les exhibicions de bon gust em revolten.) Tot i que no el comparteixo, m'atreu el desdeny pel cinema de Holden Caulfield, el nano d' El vigilant al camp de sègol . O quan algú posa en entredit el prestigi atorgat al teatre, tan gratuït, un xantatge a partir dels grans noms que hem de venerar (Goldoni i Brecht ocupen el lloc que per a les nostres àvies tenia santa Rita de Càssia). Sobre l'òpera, em basto sol per detestar-la (m'és insuportable). M'encantava quan una arpista que vaig conèixer, després d'interpretar una peça delicada i fràgil, rondinava avorrida: "Quina horterada!". Sovint els llibres estan envoltats d'una comèdia sulfurant. La dansa crispa el més reposat, no s'estan mai quiets. Cada cop que el senyor Bohigas ( Versió RAC 1 ) es rifa de la cultura, penso que hauria d'assessorar el conseller del ram, el senyor Mascarell.

Més continguts de