Per què Hollywood és a la corda fluixa?

El Gremi d’Escriptors d’Amèrica denuncia els seus agents perquè cobren uns beneficis “il·legals” i reclama que s’acordi un codi de conducta

Des de l’abril del 2019 diverses figures del món de Hollywood protagonitzen una disputa que encara no ha trobat solució. Més de 7.000 membres del Gremi d’Escriptors d’Amèrica (WGA, per les seves sigles en anglès) han acomiadat els seus agents i representants com un acte de protesta, ja que consideren que es queden uns diners que no els pertoquen. Després de mesos de conflicte i sense una solució a la vista, el gremi ha decidit portar-ho al tribunal federal i presentar noves acusacions contra les empreses més grans de representants que hi ha als EUA.

Ara que les plataformes i els canals produeixen més sèries que mai (495 produccions estrenades el 2018), els autors entenen que no en cobren la part proporcional. L’empenta a la protesta la van donar, entre d’altres, dos membres il·lustres del gremi com David Simon, creador de The wire, i Danny Zuker, responsable de Modern family, que van acomiadar els seus agents per un desacord sobre compensacions econòmiques i amb el rerefons, segons Simon i Zuker, que no defensaven prou els seus interessos.

Dilluns la WGA va decidir presentar una demanda en un tribunal federal contra les quatre principals agències de representació dels Estats Units. El gremi acusa els agents de cobrar diners “il·legalment” i d’estar més preocupats pels seus beneficis abans que per garantir bons contractes per als seus clients, els escriptors.

Aquesta situació incrementa la tensió entre la WGA i l’Associació d’Agents de Talents (ATA). Teòricament els agents són responsables d’assegurar bons contractes i millors sous per als seus clients. Són contractats pels escriptors estrictament per fer d’intermediaris entre ells i les grans productores. Però, segons denuncia la WGA, en comptes de limitar-se a actuar com a representants, han començat a assegurar-se contractes propis. Concretament, se’ls acusa de buscar que grans estudis de cinema els paguin per ajuntar talents -escriptors, actors, showrunners, directors, etc.- per configurar equips per a nous projectes. L’objectiu seria obtenir els anomenats paquets de tarifes, que els asseguren uns ingressos superiors que ara la WGA qualifica d’“il·legals”.

Segons l’advocat del gremi de guionistes, Anthony Segall, aquestes taxes violen regulacions federals i estatals, com ara la llei de competència injusta de Califòrnia, que “prohibeix que qualsevol representant obtingui diners i altres compensacions de valor dels clients dels seus empleats”. En aquest cas, cobrar diners de les productores que en un principi són clients dels guionistes.

A més, l’altre problema és que tres de les agències de talents més grans -William Morris Endeavor (WME), Creative Artists Agency (CAA) i United Talent Agency (UTA)- han obert els seus propis estudis de producció, cosa que comporta un conflicte d’interessos.

La disputa va començar després que diversos membres del gremi s’adonessin de la pràctica il·legítima dels seus representants. Davant d’aquesta situació, la WGA va acomiadar els seus agents, i després, al març, alguns integrants del gremi com ara Jenji Kohan i Oliver Stone, entre d’altres, van proposar la creació d’un codi que prohibís als representants cobrar pels paquets de tarifes i treballar amb productores. La proposta va rebre el suport del 95% del gremi, però l’ATA, naturalment, va rebutjar-ho. Segons Karen Stuart, directora executiva de l’Associació d’Agents de Talents, la WGA “ha acceptat la legitimitat d’aquestes taxes durant més de 43 anys”.

De fet, però, el que reclama el gremi d’escriptors va més enllà. Consideren que el contracte que els uneix amb els seus agents, que no s’ha renovat mai des del 1976, ha quedat completament antiquat. Ja no s’adapta a un panorama en què la demanda cada vegada és més gran i en què les plataformes en streaming han accelerat la producció. David Goodman, president de la WGA, ha indicat que “si el sou dels escriptors hagués augmentat a mesura que les agències seguien fent més negoci, no serien aquí”. “Però com a escriptors saben que no és el cas i que n’estan sortint perjudicats”, constata.

Per aquest motiu van demanar la creació d’un codi de conducta que reguli la feina dels agents. No s’ha aprovat i, en conseqüència, han recorregut a les demandes judicials. La WGA acusa els seus representants de violar el deure fiduciari -és a dir, d’actuar en interès de l’escriptor- i de cobrar unes taxes “il·legals”. Mentrestant, l’Associació d’Agents de Talents va oferir renunciar a un 1% dels beneficis que reben d’aquestes taxes, però l’ambigüitat de quin és exactament aquest percentatge ha tirat enrere una possible negociació.

La disputa ha generat un gran enrenou a Hollywood, que el 27 de juny semblava haver-se acabat quan el gremi va posar el límit d’un any per canviar les relacions laborals. Al final, però, han tornat a carregar contra les principals agències, que tindran una ocasió el 5 de setembre per presentar una moció i defensar-se contra les acusacions del Gremi d’Escriptors d’Amèrica.

Què són els paquets de tarifes?

Quan un agent, en comptes de limitar-se a negociar el contracte d’un únic client, presenta a una productora altres clients seus, està lliurant un paquet en el qual combina diversos talents potencials per a un programa de televisió com a escriptors, actors i showrunners. Un cop presentat, es comença a parlar dels paquets de tarifes. Aquestes taxes impliquen que el representant no obté la comissió habitual del 10% -el que normalment cobra del contracte entre l’escriptor i la productora-, sinó que rep un percentatge determinat dels beneficis de la sèrie, que s’allarguen tant com dura la mateixa producció. Això pot arribar a sumar milions de dòlars (sobretot perquè les plataformes en streaming renoven cada vegada més les sèries amb noves temporades) i els agents obtenen els diners independentment de si el seu client hi segueix implicat o no.

Més continguts de