Les sèries planten cara a Donald Trump

La ficció televisiva ha assenyalat el racisme i les 'fake news' de l'administració republicana

Quan l'any 2016 Donald Trump va guanyar la presidència dels Estats Units contra tot pronòstic, els late shows del país van recórrer a l'humor per intentar exorcitzar la por que provocava un líder que va cimentar el seu auge en l'ús de les fake news. Quatre anys després, humoristes com Stephen Colbert, presentador de The late show, i John Oliver, de The last week tonight, segueixen encapçalant la resistència mediàtica contra Trump, especialment durant els mesos propers a les eleccions, que se celebren aquest dimarts, però no són els únics. La ficció també ha plantat cara al president des de diferents perspectives. 

'Así nos ven'

Manifest contra el racisme institucionalitzat dels Estats Units

Ava DuVernay és una de les directores afroamericanes més reconegudes dels Estats Units i un dels temes principals de les seves produccions és el racisme encara present al país. La directora de Selma va fer el salt a Netflix amb Así nos ven, una minisèrie que explica el cas judicial conegut com "Els cinc de Central Park". L'any 1989 cinc adolescents –tres afroamericans i dos llatins– van ser acusats i injustament condemnats per la violació d'una dona blanca a Central Park. Forçats a confessar un crim que no havien comès, van passar entre 10 i 15 anys en centres penitenciaris. Tretze anys després, Matías Reyes, un home que complia condemna per diverses violacions, va confessar ser el responsable de l'atac de Central Park. Les proves d'ADN van permetre exonerar els cinc nois. 

Quan el cas de Central Park va saltar als mitjans Donald Trump no era president, però sí un empresari amb gran tirada mediàtica que va utilitzar el seu poder per demanar la restitució de la pena de mort. Trump va pagar anuncis de plana sencera en diaris de Nova York per reclamar que s'apliqués la pena capital contra els cinc adolescents. A la minisèrie DuVernay recupera imatges reals en què es veu l'empresari fent incendiàries arengues contra els cinc nois. Lluny de rectificar els comentaris que va fer llavors, quan es va estrenar la minisèrie Trump va assegurar que no es disculparia amb els cinc protagonistes perquè en el seu moment van admetre la seva culpabilitat. El que el president va passar per alt és que els cinc nois, llavors menors d'edat, van ser coaccionats per confessar un crim que mai van cometre. 

Crònica d’una injustícia

'The good fight'

El món sota l'influx de Donald Trump

Michelle i Robert King van estrenar la continuació de The good wife un parell de mesos després que Trump fos escollit president dels Estats Units. Els resultats electorals van trastocar els seus plans –havien rodat una arrencada de sèrie en què la protagonista, Diane Lockhart (Christine Baranski), assitia feliç al triomf de Hillary Clinton i la van haver de canviar a correcuita–, però van servir per posar la base del to general de la sèrie. The good fight (Movistar+) condensa el desencís i la ràbia de viure en un món en què la veritat ha deixat de ser important. La sèrie fa diverses picades d'ullet a la realitat, com quan el bufet d'advocats rep la coneguda com a " pee pee tape" de Trump, un suposat vídeo en què el president apareixeria a la suite presidencial del Ritz de Moscou mirant com dues prostitutes feien pipí en el mateix llit on van dormir els Obama. En un altre dels capítols Melania Trump recorre al despatx per intentar divorciar-se del seu marit.

Més enllà de les mencions explícites, la foscor dels quatre anys de presidència de Trump es trasllada a la pantalla amb una atmosfera lúgubre i cada cop més sufocant. Lockhart serveix com a guia de supervivència en l'era Trump: et pots enfonsar o lluitar amb dents i ungles. Ella escull aquesta última opció. 

'The good fight' vol Hillary Clinton com a presidenta

'La ley de Comey'

La conflictiva relació entre el director de l'FBI i Trump

Amb, de moment, una única legislatura, Donald Trump ha estat al centre de nombrosos escàndols, la majoria dels quals encara no han sigut tractats per la ficció. La primera polèmica de l'administració Trump a fer el salt a la petita pantalla ha sigut l'acomiadament de James Comey com a director de l'FBI, un episodi que explica aquesta minisèrie que es pot veure a Movistar+. La producció arrenca amb la investigació de la presumpta interferència de Rússia en les eleccions nord-americanes i els correus filtrats de Hillary Clinton, dos fets que van marcar la victòria de Trump, i prossegueix mostrant la creixent tensió entre el president i Comey, que va acabar sent destituït el maig del 2017. Jeff Daniels dona vida a Comey, mentre que Brendan Gleeson es transforma –quasi literalment– en Donald Trump. 

'Animado presidente'

Una Casa Blanca governada per un president desequilibrat

Stephen Colbert és un dels enemics mediàtics més acèrrims de Donald Trump. No content amb assenyalar les incongruències de la seva presidència a The late show, l'humorista és un dels creadors de Animado presidente, un sèrie d'animació que retrata en to de paròdia el dia a dia d'una Casa Blanca governada per un Trump absolutament desequilibrat. La producció, que ja va per la seva tercera temporada, es deixa estar de subtileses i mostra el president dels Estats Units i tot el seu cercle com uns autèntics inútils.

Jordi Évole explica la realitat llatina sota l'administració Trump

Coincidint amb les eleccions als Estats Units, La Sexta estrena aquest dimarts  Mr. Trump, disculpe las molestias, un documental de Jordi Évole sobre els efectes que ha tingut la presidència de l'empresari en la comunitat llatina dels Estats Units. Évole viatja a ciutats com El Paso, Ciudad Juárez, Miami, Tucson o Washington per retratar la realitat dels llatins i com han viscut les polítiques antiimmigratòries promulgades per Trump. El xef espanyol José Andrés, l'actriu mexicana Kate del Castillo o el periodista nord-americà d'origen cubà José Díaz-Balart ajuden Évole a entendre millor quina és la situació.