10 sèries per repescar durant l’estiu

Amb la temporada televisiva acabada, seleccionem les ficcions que han brillat i que val la pena recuperar

Si d’alguna cosa serveixen els mesos d’estiu, en què l’oferta televisiva va a la baixa, és per rescatar de l’immens mar de sèries les que valen més la pena. El ritme frenètic de producció fa que sigui gairebé impossible veure tot el que s’emet durant la temporada, però amb l’arribada de la calor també resulta més fàcil respirar, mirar enrere i desgranar el gra de la palla. D’entre els milers de ficcions tant internacionals com catalanes i espanyoles, n’hem escollit 10 estrenades al llarg del curs televisiu passat que han brillat per la seva qualitat i, per tant, que són recomanables de repescar per seguir-los el fil.

'Making a murderer'

Fins i tot la Casa Blanca s’ha pronunciat sobre ' Making a murderer'. La sèrie documental de Netflix, estrenada al desembre, ha causat un rebombori espectacular. Creada per Laura Ricciardi i Moira Demos, la producció explora la història de Steven Avery, un home de Wisconsin que carrega dues condemnes. Els presumptes crims només són el punt de partida de la sèrie, que destapa casos de corrupció, proves manipulades i un bon grapat d’injustícies del sistema penal nord-americà. Resulta difícil quedar-se indiferent després de conèixer la història d’Avery, encara sense final. Amb una segona temporada en elaboració, 'Making a murderer' sacseja les entranyes i alimenta el tòpic que la realitat supera la ficció.

'The girlfriend experience'

Quan la cadena Starz va anunciar que faria un 'remake' televisiu de la pel·lícula 'The girlfriend experience', la resposta de crítics i públic va ser tènue. Però a vegades (i aquesta sèrie, disponible a Movistar+, n’és un bon exemple) és millor no fer cas a les expectatives. Protagonitzada per Riley Keough, la ficció segueix una estudiant de dret que es capbussa en el món de les acompanyants i la prostitució de luxe. L’actitud glacial de la noia és un dels punts forts de la producció, que aprofundeix en el vessant més íntim dels personatges des d’una mirada incòmoda i, paradoxalment, hipnòtica per a l’espectador. 

'El Caso'

L’estructura d'' El Caso' té pocs secrets. Es tracta d’una sèrie procedimental ambientada als anys 60. La ficció, creada per Televisió Espanyola i emesa a La 1, du el nom de l’històric diari de crònica negra i està encapçalada per un periodista veterà ( Fernando Guillén Cuervo) i una noia que acaba d’entrar a la redacció ( Verónica Sánchez). Els crims i misteris que es creuen en la vida dels protagonistes vesteixen els capítols d''El Caso', que funciona sobretot pel retrat precís que fa de l’època sense que els escenaris semblin de cartró, ni les màquines d’escriure, de mentida.

'River'

La traça de la BBC per construir 'thrillers' impecables és una evidència indiscutible. Amb ' River', integrada al catàleg de Netflix, la cadena pública britànica fa un pas més i reinventa el gènere policíac sense perdre prestigi pel camí. La ficció parteix de l’assassinat d’una agent de policia ( Nicola Walker). El seu company de feina, John River ( Stellan Skarsgard), farà tot el que pugui per saber qui li va disparar. Aquesta incògnita mou els engranatges de la sèrie, però 'River' no es limita només a burxar en aquesta intriga. En un joc psicològic captivador i amb una banda sonora ben encaixada, la sèrie planteja dilemes sobre l’impacte de les ferides emocionals que arrossega cadascú, la solitud i la incapacitat social d’acceptar el que no s’entén.

'El infiltrado'

Al repartiment d'' El infiltrado' ('The night manager') no li falta talent. Amb H ugh Laurie, Tom Hiddleston i Olivia Colman al capdavant, aquesta minisèrie de la BBC i l’AMC, estrenada a Movistar+, relata els esforços d’un exsoldat per desemmascarar una màfia de tràfic d’armes que es beneficia dels interessos polítics. L’acció i la intriga estan servits des del primer capítol, que transcorre en un ambient carregat de luxes en què predominen els egòlatres que actuen en benefici propi, però sempre amb elegància. La sèrie és una adaptació de la novel·la homònima de John Le Carré.

'Merlí'

Merlí Bergeron ( Francesc Orella) s’ha passejat aquesta temporada per TV3 de manera triomfal. Des del 2008 cap altra ficció havia tingut una audiència tan elevada com la d’aquesta sèrie, capitanejada per un professor de filosofia irreverent, corrosiu i aficionat a portar la contrària a tothom. Amb aquest punt de mordacitat del protagonista, ' Merlí' explica el dia a dia d’un grup d’alumnes de batxillerat sense caure en l’artificialitat que moltes ficcions presenten a l’hora d’abordar l’adolescència. En la primera entrega la sèrie demostra que sap atrapar un públic intergeneracional a través d’una visió peculiar de la realitat.

'Master of none'

Aziz Ansari s’atreveix amb tot. Aquesta comèdia fa una nova lectura del racisme, el sexisme, la immigració, la vellesa i la paternitat amb un conjunt de situacions que són tan divertides com esperpèntiques. La sèrie de Netflix orbita al voltant del Dev, un actor de 30 anys amb un futur incert. Mitjançant un humor intel·ligent i sagaç, ' Master of none' fa broma dels aspectes més transcendentals de la vida i, alhora, convida a pensar.

'Mr. Robot'

Considerada la sèrie revelació del 2015, ' Mr. Robot' ha seduït, fins i tot, Edward Snowden. En forma de 'thriller' psicològic, la ficció (estrenada a Movistar+) planteja una lluita de David contra Goliat al segle XXI. En aquest cas, David és un 'hacker' ( Rami Malek) que se suma a un moviment anarquista per acabar amb les grans multinacionals. La seva és una història plena de dilemes ètics i mancances emocionals, que a la vegada mostra fredament la fragilitat de la societat digital.

'Jessica Jones'

Jessica Jones ( Krysten Ritter) és una superheroïna, però no es proposa salvar el món. A diferència d’altres produccions anteriors, amb aquesta sèrie  Marvel s’introdueix en un univers obscur per abordar qüestions com els abusos, l’assetjament sexual i les violacions. Ho fa amb una protagonista ferida i tancada en si mateixa, que demostra que qui salva la humanitat no sempre és perfecte i que al món dels superherois hi ha lloc per a tothom. La ficció es pot veure a través de Netflix.

'Occupied'

Alguns crítics l’han definit com “la nova ' Homeland'”, tot i que a ' Occupied' no hi ha terroristes islamistes. El punt de partida de la sèrie, estrenada a Movistar+, és controvertit: Rússia decideix ocupar Noruega després que el país escandinau hagi deixat de produir petroli i hagi provocat una crisi energètica. En aquest context convuls, una agent de policia haurà de resoldre segrestos, assassinats i xantatges relacionats amb el conflicte polític. 'Occupied', que és la sèrie més cara de la televisió noruega, no ha agradat a Rússia, que s’ha queixat per les similituds de la ficció amb l’ocupació de la península de Crimea.

Els naufragis de la temporada

'Vinyl'

Ho tenia tot per triomfar: Mick Jagger, Martin Scorsese, Terence Winter, un pressupost gruixut i el suport de la HBO. Tot i això, ' Vinyl' no ha brillat com s’esperava i ha tingut una vida curta, ja que la HBO l’ha cancel·lat.

'Marseille'

L’intent de fer un ' House of cards' a la francesa no li ha sortit bé a Netflix. Les crítiques negatives han plogut sobre la sèrie encapçalada per Gérard Depardieu i l’han qualificat de “desastre artístic”.

'El hombre de tu vida'

TVE va intentar al maig adaptar la sèrie argentina ' El hombre de tu vida', però els va sortir el tret per la culata. Després dels discrets resultats d’audiència, TVE va acabar la sèrie precipitadament.

'La embajada'

Les expectatives eren altes, en bona part perquè la sèrie d' Antena 3 anunciava que abordaria la corrupció. La ficció, però, reprodueix tòpics i posa el focus en els embolics de faldilles dels protagonistes.

'Rabia'

Malgrat que era la gran aposta de Cuatro, amb l’emissió dels tres primers episodis la cadena ja va veure que 'Rabia' no seria sinònim d’èxit. La sèrie no va obtenir ni audiència ni crítiques a favor.

Més continguts de