Crítica de sèrie
Mèdia  /  Crítiques 15/09/2022

Avalots, incendis i riuades de merda: el fiasco total de Woodstock 99

Dues docusèries segueixen els esdeveniments catastròfics de la reedició del macrofestival musical

3 min
Al Festival de Woodstock de 1999 alguns van pensar que les aigües fecals eren fang...
  • Jamie Crawford per a Netflix
  • En emissió a Netflix

A Destí: Woodstock (2009), Ang Lee feia palesa la força simbòlica d'aquest macrofestival amb un film sobre l'esdeveniment en què no apareixia ni un sol concert. El mite de Woodstock i la consolidació dels festivals de rock com a articuladors de la contracultura juvenil es fixa en part gràcies al documental que li va dedicar Michael Wadleigh l'any 1970, on es passaven per alt els nombrosos problemes que va arrossegar aquesta convocatòria per copsar l'esperit de milers de joves disposats a convertir-la en la seva fita generacional. Woodstock 1969 va triomfar i va passar a la història malgrat una organització desastrosa. Un dels seus responsables, Michael Lang, no va tardar a convertir un referent de la protesta juvenil en una marca franquiciada. I després d'una reedició sense més transcendència l'any 1994, va voler repetir la jugada trenta anys després de la celebració del festival original. Però Woodstock 1999 va resultar una catàstrofe, un caos. Un exemple de com posar fi a les escorrialles de la contracultura i la gallina dels ous d'or per pura avarícia i irresponsabilitat organitzativa.

Dues docusèries, Fiasco total: Woodstock 99 de Jamie Crawford a Netflix, i Woodstock 99: pau, amor i ràbia de Garret Price, primer episodi del contenidor Music Box de la HBO, ens endinsen en el seguit de decisions fatals que van convertir aquesta cita en un desori solcat per rius de merda, incendis provocats, violència contra les dones, avalots antisistema i la constància d'almenys un noi mort. El macroconcert que pretenia entroncar amb la gran celebració de la cultura hippie pacifista va tenir lloc en una base aèria militar en desús blindada per un mur, seu escollida pels organitzadors just perquè dificultava que la gent s'hi colés. A aquesta infraestructura poc adequada cal afegir-hi unes condicions meteorològiques extremes, amb onada de calor inclosa, dins un recinte asfaltat on no es deixava entrar aigua. A dins, les ampolles anaven a preu de Dom Pérignon. Tampoc van tardar a petar els precaris canals de subministrament d'aigua, fins al punt de barrejar-se amb la femta dels vàters portàtils. Dotzenes de joves s'arrebossaven als rius de merda tot pensant-se que es tractava de fang...

Una foguera Woodstock 99.
Pluja d'ampolles a Woodstock 99.

La proposta de la HBO aprofundeix més en els factors socials que van convergir en aquest cafarnaüm musical. Com allò que als Estats Units s'anomena la frat boy culture, la complicitat tòxica entre nois blancs que desemboca en agressions cap a les dones: "ensenya'ns les mamelles" va ser el clam més repetit al festival, tant a les noies del públic com a les tres escasses artistes que van actuar a l'escenari principal (Sheryl Crow, Jewel i Alanis Morissette). I no cal parlar de les incomptables agressions sexuals al llarg de l'esdeveniment. O les mutacions en la indústria musical: aquí es plasma el desencant de tota una generació amb la MTV i els seus canvis de línia editorial.

Més fogueres que per Sant Joan

La sèrie de Netflix, per la seva banda, transmet millor la tensió d'aquesta olla a punt d'esclatar, l'espiral d'esdeveniments que desemboquen en el desastre: s'acaben assaltant caixers automàtics, es desmunten torres de so i s'encenen més fogueres que per Sant Joan gràcies a les espelmes que reparteixen els organitzadors per celebrar una vetlla pacifista... A les dues docusèries, els testimonis dels responsables, Lang i John Scher, desperten la més absoluta de les indignacions. Eviten fer-se càrrec dels problemes, ataquen els periodistes que els qüestionen els errors, acusen els músics d'atiar la ira dels espectadors i fins i tot culpen les dones violentades per com van vestides. En aquest tema, la conscienciació al voltant de la seguretat de les noies en esdeveniments de massa, almenys sí que hem anat avançant.

stats