17/02/2022

Sobre dives i debutants

2 min

Si necessiteu una sèrie que us faci somriure amb un humor àcid i aquell punt de mala llet que satisfà els instints més profunds, Hacks (HBO Max) és la vostra sèrie. Són deu episodis de només vint-i-sis minuts. 

Hacks és una sèrie amb dues dones protagonistes de generacions molt diferents. Una ja ha arribat als setanta. És la Deborah Vance, una diva amb espectacle fix a Las Vegas. L’altra només en té vint-i-cinc. És l’Ava Daniels i malviu fent de guionista en programes d’humor. La feina les farà coincidir a contracor i així l’espectador gaudirà d’un duel divertit, punyent i diferent. És una ficció que ens parla, en el fons, de què suposa ser dona en èpoques molt diferents. Ens ensenya les que van sobreviure en un món exclusivament masculí que les menyspreava i les que han aterrat al món laboral en plena onada del #MeToo. Les que van viure en silenci el menyspreu sexista i les que no conceben altra opció que denunciar. Les que van haver de fabricar-se l’autoestima com una cuirassa contra les agressions i les que encara no saben què és tenir autoestima i malden per aconseguir-la. Les que van construir un imperi pagant un preu molt alt i les que encara no han tingut mai un sou digne. Les que han batallat per no ser destruïdes i les que sovint semblen abocades a una autodestrucció inconscient. La Deborah i l’Ava representen aquesta dualitat i al llarg de deu episodis estan obligades a recórrer juntes un trajecte que permetrà que aprenguin l'una de l’altra.

Però Hacks és molt més que la història de dues dones. És una sèrie que explora en les maneres d’entendre el feminisme però també aprofundeix en els límits de l’humor, de l’humor com a escut emocional, de la cultura de la cancel·lació i del que separa un acudit punyent d’una broma de mal gust. Però també parla de la capacitat d’escoltar l’altre, de si l’empatia es té o s’aprèn, de la dificultat d’expressar els sentiments, de les pors més íntimes amb què convivim i de les seves seqüeles. Hacks és divertida però també agredolça.

L’actriu Jean Smart (la mare de Kate Winslet a Mare of Easttown) en el paper de diva de Las Vegas està sublim, en un personatge que és una barreja de Joan Rivers i Lucille Ball. L’actriu Hannah Einbinder és l’ànima bessona del seu propi personatge. Quan li van proposar la feina per fer d’humorista jove sense feina i bisexual li va semblar fàcil fer d’ella mateixa. És filla, a més, d’una de les integrants de l’elenc original del Saturday night live, la Loraine Newman, i sap el pa que s’hi dona en el món de l’espectacle humorístic. La sintonia entre les dues actrius és immediata i elèctrica. La sèrie, a més, té un repertori de secundaris molt efectius que retraten Las Vegas d’una manera diferent. La ciutat dels que hi viuen, en hotels miserables o en mansions luxoses. És un catàleg de crupiers, recepcionistes decadents, mànagers cretins i secretaris explotats. El capítol 8 és una joia i el 10 un final inesperat que ens aboca, per sort, a una segona temporada que promet tant o més que la primera.

Mònica Planas Callol és periodista i crítica de televisió
stats