Crítica de sèries
Mèdia Sèries 04/08/2022

'Els emigrants': la gran epopeia de quan a Suècia es morien de gana

Estrenada també com a pel·lícula, la minisèrie adapta una de les sagues clau de la literatura sueca

3 min
Una imatge de la sèrie sueca 'Els emigrants'.
  • Dirigida per Erik Poppe per a SF Studios
  • En emissió en VOSC a Filmin

Des de mitjans del segle XIX fins a la Primera Guerra Mundial, més d'un milió de suecs va emigrar cap als Estats Units. Costa pensar-hi ara que el país escandinau se situa entre els més pròspers i avançats del món. Però fa poc més d'un segle la situació era ben diferent. Suècia era aleshores una societat eminentment rural dominada per unes elits conservadores, una monarquia rígida i una Església luterana estatal que perseguia qualsevol dissidència. Els ciutadans suecs eren pobres, però no analfabets. Això va contribuir a fer-los conscients de la desigualtat social que patien i de les oportunitats que se'ls obrien a l'altre cantó de l'Atlàntic. Fugint de la fam que assolava bona part d'un territori on s'havia incrementat la població, però any rere any es malmetien les collites, milers de pagesos van embarcar-se cap als territoris del Mitjà Oest nord-americà.

L'escriptor Vilhelm Moberg va traçar aquest llarg camí per fugir de la misèria i iniciar una nova vida en un altre món a Els emigrants, una saga literària en quatre volums que no va tardar a convertir-se en un dels pilars de la cultura nacional sueca. A principis dels anys setanta, Jan Troell va portar les novel·les al cinema en dos films de gran èxit, Els emigrants i La nova terra, amb Max von Sydow i Liv Ullmann. Lluny de l'èpica del western, aquí es posava un èmfasi naturalista en la resiliència d'uns personatges que duien a terme una travessa esgotadora en condicions duríssimes i superaven incomptables dissorts abans de poder deixar enrere la pobresa. Ara se n'estrena una nova versió amb un pressupost de rècord, dirigida pel noruec Erik Poppe (Utoya, 22 de juliol), i en doble format, cinematogràfic (així es va poder veure a l'Atlàntida Film Fest) i serial (en tres episodis subtitulats al català a Filmin).

El punt de vista

Poppe ha dut a terme dos grans canvis respecte a les novel·les i les primeres adaptacions cinematogràfiques. Ha esporgat personatges secundaris clau (han desaparegut en Robert, el germà del protagonista, i el seu amic Arvid) per concentrar la trama en la parella protagonista, en Karl Oskar (Gustaf Skarsgård, en Floki de Vikings) i la Kristina (Lisa Carlehed). Una decisió comprensible en el procés de síntesi narrativa, però que deixa fora subtrames clau per a la riquesa de la història. A més, ha desplaçat el punt de vista cap a la Kristina, de manera que aquest cop la història de l'emigració no s'explica des de l'home racional, fort i treballador que anhela emprendre una nova vida i aixecar una nova llar, sinó des de la dona temorosa de Déu, carregada de fills i desgastada que el segueix mig a contracor. Així, agafa més presència tota la relació de la Kristina amb la Ulrika (la cantant Tove Lo), la prostituta a qui primer menysprea des dels prejudicis religiosos però amb qui acaba forjant una gran amistat. Cal reivindicar que Moberg definís la Kristina, una abnegada esposa i mare de família, en bona part a través de les decisions vitals i coratjoses que pren respecte a la seva sexualitat.

La nova versió d'Els emigrants busca la grandesa cinematogràfica a través d'una aplicació de vegades massa insistent de l'estil de Terrence Malick, amb aquella poètica de les imatges que vol ser alhora intimista i transcendent. La sèrie també pretén connectar amb les noves generacions d'emigrants, que ara arriben a Suècia, i no pas en marxen. També sembla enviar-los un missatge a través de la manera com se subratlla fins a quin punt la comunitat religiosa luterana ortodoxa feia el possible per impedir la integració i el progrés dels nouvinguts en la societat que els acollia.

stats