Soroll de grills quan el 'New York Times' recull el cas de Cuixart

"Lo escuchan? Es el silencio". La mítica frase d'Albert Rivera –el líder d'un partit que es deia Ciutadans, aclareixo per als més joves– serveix per il·lustrar la reacció de la premsa espanyola al fet que dimarts el New York Times dediqués un espai de la seva cobejada portada a Jordi Cuixart. L'article recollia punts de vista de tots dos bàndols, però la tesi era inequívocament favorable al president d'Òmnium. La condemna era qualificada de "draconiana" i es posava en dubte que hagi de viure en "un centre penitenciari construït per a prop de mil interns que acull traficants de drogues i assassins" pel gravíssim crim de pujar dalt d'un cotxe.

Passo a resumir la reacció de les quatre grans capçaleres de Madrid, després de fer un buidatge exhaustiu a internet. Fi del resum.

L'espanyolisme mediàtic, senzillament, no s'ha donat per al·ludit. Perquè pot, que cantaria l'Ovidi Montllor. Només hi ha breus referències en alguns digitals tronats. DonDiario, per exemple: "El colpista Cuixart es posa xulo al New York Times", en una crònica aparentment escrita per El Yoyas. A El Catalán, el titular és: "Jordi Cuixart afirma al New York Times que «ho tornaria a fer tot»". La peça té la voluntat clara d'aconseguir que el seu lector faci picar el got de cigaló contra la barra del bar –"es que no escarmientan, coño!"– i eviten explicar tota la càrrega crítica que inclou el reportatge.

Que el diari internacional de referència parli en portada de la situació dels líders independentistes és notícia, com a mínim en la lògica actual, que destaca qualsevol referència nacional en els mitjans globals. Però quan l'assumpte no interessa, la posició dels mitjans espanyols davant els que assenyalen les vergonyes del sistema democràtic és ben clara: cri-cri, cri-cri. Se senten els grills a la sala.