VIDEOJOCS
Mèdia 07/07/2016

Supervivència en clau zombi

‘Deadlight: Director’s Cut’ (Windows - Xbox One - PS 4) 4*

Joan-albert Ros
2 min
Supervivència  en clau zombi

L’estudi madrileny Tequila Works va publicar l’any 2012 per a Xbox 360 i PC una aventura de plataformes i supervivència ambientada als carrers d’una ciutat de Seattle derruïda i infestada de zombis. Aquella proposta amb reminiscències de veritables tòtems de la dècada dels vuitanta i principis dels noranta -com Prince of Persia, Another world o Flashback - ressuscita ara, corregida i augmentada.

Inscriu-te a la newsletter Sèries Totes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

L’oci electrònic ha tingut molt a veure tant amb l’esclat de la popularitat dels morts vivents com amb la seva evolució. L’execució de rutines d’intel·ligència artificial d’éssers lents i maldestres que persegueixen les seves víctimes fent tentines era un repte assequible per als ordinadors de fa vint anys. Amb l’evolució de la programació i els recursos informàtics, els zombis han guanyat agilitat i iniciativa, primer als videojocs i més tard per tot arreu on han pul·lulat.

Vestigis putrefactes

A Deadlight, però, els enemics són de la vella escola, són pocatraça però nombrosos i implacables. Hem d’esquivar-los, superar els perills de l’entorn i resoldre trencaclosques per poder avançar. Les habilitats del protagonista són ben limitades, així com les armes i els recursos de què disposa, de manera que optar pel combat acostuma a ser la pitjor solució possible. Aviat ens descobrim neguitosos, traient partit dels objectes disseminats i cercant ressorts ocults en cada escenari.

Potser Deadlight Director’s Cut no cridarà l’atenció del gran públic, en primer lloc perquè és una revisió d’una obra anterior, però especialment pel notable excés de ficcions apocalíptiques i plagues d’infectats de virus diversos que empesten tots els mitjans culturals. I és una llàstima, per la seva trama emotiva, per la seva refinada estètica artística i perquè és la demostració que hi ha propostes aparentment modestes que poden resultar refrescants, fins i tot sota la forma d’un videojoc de plataformes de desplaçament lateral d’allò més clàssic.

stats