Suspens general a l'hora de comptar baixes de professors

"No ve d'un pam, no ve d'un pam", cantava La Trinca. I certament aquest sembla l'himne col·lectiu quan s'analitzen les peces sobre les baixes de professors el primer dia de curs. A El País es diu que han fet un recompte propi i que un 1,6% dels docents han faltat a classe. Si vas a El Periódico, però, citen Comissions Obreres per dir que s'estimen entre un 4% i un 6% de baixes. Però Efe eleva la forquilla fins a entre el 6% i el 8% amb l'argument que són dades de les conselleries d'Educació. El Español titula amb el 8%. I La Razón dispara la xifra fins al 15%. Curiosament, o no, els mitjans més conservadors tendeixen a anar a buscar la xifra més alta. Un número sempre dona solidesa a una notícia, però que l'estimació de La Razón multipliqui per deu la d'El País evidencia com és de precària la xifra. No és el mateix parlar de 2 morts que de 20, no és el mateix pagar 20 euros per un dinar que 200 i no és el mateix que hi hagi 1.000 professors knockout que 10.000. Els mitjans hauríem de reflexionar si té sentit fer peces on al centre hi ha una xifra si es tracta d'un número amb desviacions d'aquest calibre. O, com a mínim, ser-ne conscients i, com a mal menor –si no es pot fer un recompte propi fidedigne–, acollir-se a allò tan ortopèdic de les manifestacions: tant segons els organitzadors, tant segons la Guàrdia Urbana. Com a mínim, el lector és conscient de la discrepància sense haver de passejar-se per mig quiosc.

I ja que parlem de baixes, aquesta portada de l'Abc: "La pandèmia ja ha costat més de cinc milions de baixes laborals". Just el dia que els sindicats anuncien accions per evitar que els treballadors perdin tant de poder adquisitiu per culpa de la inflació, el diari conservador treu un reportatge sobre l'impacte de les baixes a les empreses. ¿Potser la portada ja forma part de la negociació?