CONFERÈNCIA

10 'teasers' del futur des del Web Summit de Lisboa

Escenaris fabulosos (i perills desconcertants) desfilen durant quatre dies de tempesta d’idees

Durant quatre dies, Lisboa ha sigut un gran aparador mundial d’idees sobre el futur. S’hi ha celebrat la vuitena trobada del Web Summit, un congrés que va aplegar 400 persones quan va néixer el 2010 però que aquest any ha convocat 59.000 persones de 170 països que han tingut a l’abast un miler llarg de ponents. L’escenari principal és l’Altice Arena, construït per a l’Exposició Universal del 1998. Amb capacitat per a 20.000 espectadors, d’aquí uns dies rebrà la música i les contorsions toràciques de Shakira. Però aquesta setmana els milers de persones que ha acollit s’han limitat a escoltar estàticament -i a estones extàticament- joves milionaris en samarreta, youtubers, directors generals de companyies cotitzades, el secretari general de l’ONU (ni tan sols ell duia corbata), actrius que encarnen un nou empoderament a Hollywood, especialistes en drets humans, una comissària de la UE i futuristes en general.

Els ecos que reboten contra les parets del gegantí auditori fan que la sensació d’homilia, ni que sigui tecnològica, sigui persistent. Però, en tot cas, la nòmina de ponents és impressionant, no només en el nombre sinó sobretot en el rang: hi han vingut els presidents o altíssims càrrecs de les principals companyies tecnològiques. És una trobada que recorda el Mobile World Congress, però menys industrial i més enfocat al món de les idees. Aquestes són algunes de les tendències que han marcat la present edició.

Taxis voladors des dels terrats

Uber ha sigut una de les empreses més disruptives de l’última dècada. Però l’empresa ha vist les orelles del llop: si anem cap a un món de cotxes que es condueixen sols, quina falta faran els conductors d’Uber? Per això la seva gran inversió estratègica són els cotxes voladors. El projecte es diu Elevate i consisteix a dur els clients de terrat en terrat. (No uns terrats qualsevol, s’entén, sinó d’edificis preparats a tal efecte.) El cap de producte de la companyia, Jeff Holden, va anunciar que Los Angeles serà la tercera ciutat en la qual l’empresa farà les proves pilot d’aquest servei de taxis aeris, després de Dallas i Dubai. L’executiu també va anunciar que ha signat un acord amb la NASA per crear un sistema de control de trànsit aeri per a aquests vehicles que volaran a baixa alçària, probablement de manera autònoma. El vídeo de presentació del projecte semblava més un film de ciència-ficció que l’avançament d’una realitat imminent: es fa difícil creure que en tres anys es puguin resoldre les mil i una qüestions tècniques i organitzatives que farien falta per a una flota de taxis voladors. Però fins a 19 empreses tenen projectes que encaixen en la categoria “cotxe volador”, incloent-hi Boeing i Airbus.

‘Hackejant’ (per a bé) el cervell

L’última frontera potser no cal buscar-la en els exoplanetes, sinó dins les parets del nostre crani. Així ho creuen uns quants emprenedors, com ara Bryan Johnson, fundador de Kernel. El seu pare va ser drogodependent durant 25 anys, el seu padrastre mostra símptomes prematurs d’Alzheimer i ell mateix va patir durant una dècada una depressió clínica. Aquest és l’historial que branda per explicar per què ha invertit 100 milions de dòlars -dels 800 milions que va obtenir amb la venda de Braintree, la seva empresa de pagaments online- en una firma que busca maneres beneficioses d’alterar el cervell. “Estem entrant en la revolució més gran de la història de la humanitat: podrem llegir i reescriure el codi de la nostra ment”. Després d’haver sentit els recels amb la intel·ligència artificial (IA) expressats per Hawking en l’obertura de la trobada, oposava el següent raonament: “Estic molt més preocupat per la conducta humana que per la de la IA. Del que ens hauríem de preocupar més no és de millorar les habilitats dels robots, sinó les nostres, les dels humans”. I va acabar amb una provocació de serioses implicacions filosòfiques: “¿I si en comptes de destruir enemics, destruíssim el concepte d’enemic?” De l’enginyeria social a la sociocerebral, amb el dubte d’on queda la llibertat individual en aquest trànsit.

Màquines massa autònomes

La IA provoca admiració, però també recels. En l’acte d’obertura, com dèiem, el reputat físic Stephen Hawking -convidat sorpresa de la nit- deia que podia ser un gran invent però, al mateix temps, alertava: “A menys que aprenguem quins són els riscos potencials i com evitar-los, la intel·ligència artificial podria ser el pitjor esdeveniment de la història de la nostra civilització. Comporta perills com ara potents armes autònomes o maneres noves perquè uns pocs oprimeixin la majoria. Podria portar també una gran disrupció a la nostra economia”. Fins a quin punt han de poder prendre decisions autònomes els robots o si haurien de pagar impostos són només dues de les qüestions sobre ciberètica que es van plantejar durant la setmana. Jared Cohen, director de Google Jigsaw, també posava els tons obscurs al quadre: “Tots els conflictes que al llarg de la història s’han jugat al carrer ara tindran la seva versió a internet. Anem, doncs, cap a un món de polaritat multidimensional. I això permet que països com Rússia, que en el món físic estava en declivi, gràcies a l’aposta per internet torni a ser un agent destacat”.

Conjurats contra la ciberguerra

Un dels plats forts de la cimera va ser la xerrada de Brad Smith, president de Microsoft, que va parlar de la necessitat de prevenir-se contra les ciberguerres. “Quan parlo amb els governs, em diuen: «No són guerres, perquè no maten gent». No veuen que és qüestió de temps. Els hospitals del Regne Unit van patir un atac de malware que va malmetre la seva xarxa d’ordinadors”. Va recordar també una infecció massiva a Ucraïna que va afectar la central nuclear de Txernòbil. Davant d’això, i després de refermar el compromís de no ajudar cap govern perquè ataqui els seus usuaris -en el que podia llegir-se com una referència velada a Facebook-, va invocar la Declaració de Ginebra dels anys 40. “Necessitem una Convenció de Ginebra digital. La ciberseguretat ha de ser una causa, la gran causa dels nostres temps”, va concloure. Un dia abans, l’emprenedor Nuno Sebastiao reclamava que els dissenyadors d’IA assumissin l’equivalent tecnològic al mèdic jurament hipocràtic. Hi coincidia Mark Hurd, CEO d’Oracle: “Ens fa falta un atac realment greu a nivell mundial perquè prenguem consciència d’aquest perill. Un 11-S de dades”. En una altra sessió, el CEO d’Intel, Brian Krzanich, ressaltava la importància del big data : “Les dades són el nou petroli. Seran el recurs més transformador del planeta, tal com ho va ser el petroli al segle XX”.

El millor conductor és... cap conductor

La conducció automàtica serà la pròxima gran revolució en mobilitat. Una de les empreses més ben situades per ser punta de llança d’aquest canvi és Waymo, que ja ha fet circular (de manera pilot) alguns dels seus cotxes per carreteres reals. La seva flota porta, de fet, 5,5 milions de quilòmetres recorreguts en els seus circuits. El programari, a més, es posa a prova en un simulador, que ja ha funcionat en més de 4 bilions de quilòmetres virtuals només aquest any, per crear el conductor robòtic infal·lible. “El 94% dels accidents es produeixen per un error humà. Nosaltres estem creant el conductor perfecte: no s’adorm, no es distreu, veu centenars d’elements de la carretera i en preveu els moviments”. L’executiu va explicar que el canvi cap a cotxes autoconduïts probablement ens durà cap a un món de cotxes compartits. “El 60% dels trajectes que fem són de menys de dos quilòmetres. Anirem cap a una flota petita que serveixi a tota la mobilitat. Així tampoc caldrà tant d’espai d’aparcament”.

Una disrupció anomenada Donald Trump

No totes les disrupcions són tecnològiques. També n’hi ha d’humanes, la més notable de les quals és Donald Trump. El Web Summit convidava Brad Parscale, director de la campanya digital que va dur el seu client cap a la Casa Blanca. En una tensa entrevista amb el periodista d’investigació de Yahoo News Michael Isikoff, aquest spin doctor de mefistofèlica barba revelava quina va ser la recepta de l’èxit. “Jo venia del món del consum”, va explicar. “I quan Trump em va demanar que treballés per a la seva campanya sabia que tenia un gran producte per vendre a l’audiència. Quan va guanyar la precampanya, no tenia més diners que els seus. Facebook ens va ajudar a trobar contribuents a un ritme vertiginós”. Una de les pràctiques que van emprendre va ser la producció semiautomatitzada de fins a 50.000 anuncis diferents per dia, personalitzats per a cada usuari, a partir de dades subministrades per Facebook. El fet que treballadors de Facebook s’impliquessin amb la campanya va ser un dels temes polèmics. “Qui millor que ells per mostrar-nos com es podia optimitzar la nostra inversió?”, va ironitzar.

Postveritat, ‘fake news’ i altres ingerències

Sobre el tema de moda, dues conclusions: en temps de soroll informatiu, el periodisme clàssic triomfa, segons defensava Joe Pounder, president de Definers Public Affairs. Cenk Uygur recordava que els mitjans, siguin conservadors o progressistes, avui dia estan agermanats més del que es pensen, perquè són establishment.

Europa i les polaritats multidimensionals

La tensió entre Europa i els Estats Units va ser un dels eixos del programa. Una de les taules rodones intentava escatir si el Vell Continent és sempre l’etern segon precisament pel seu conservadorisme tecnològic. La comissària de la UE de Competència, Margrethe Vestager, va ser una de les ponents més dures contra els gegants d’internet de Silicon Valley: “Si tens èxit al mercat ha de ser perquè tens el millor producte, no perquè enganyes els clients o perquè enganyes les autoritats”. Per als defensors de la regulació, és una heroïna, ja que té en el seu currículum haver reclamat a Apple que retorni 13.000 milions d’euros per impostos no satisfets. “Hem de trobar un mercat just en aquest món nou. El còctel que combina avarícia, poder i por és molt perillós”. Preguntada sobre si l’actitud de la UE és un fre a la innovació, considera que és justament el contrari: “Assegurar la competència és un dels millors al·licients per a la innovació”. I va alertar, també, sobre l’economia dels algoritmes. “No volem que els algoritmes aprenguin trucs com els dels cartelistes de la droga, pactant preus i alterant el mercat”.

Uns mèdia cada cop més immersius

Un dels camps on la tecnologia impactarà més és en l’entreteniment. Una tendència és la immersió, i els esports són el camp predilecte per fer experiments. Intel va explicar les seves proves amb les càmeres de 360 graus que ha fet amb el futbol espanyol i també les càmeres subjectives que permeten seguir el futbol americà des de la perspectiva dels jugadors. El següent pas, segons va anunciar la companyia, serà la NBA: s’està treballant per veure els partits amb ulleres de realitat virtual que permetin moure’s per l’estadi. Que la televisió guanyarà capes de realitat és un consens. I es podran recrear exposicions úniques o reviure concerts d’estrelles de l’espectacle que hagin desaparegut com si fossin en directe.

Hola, robot, com ha anat el dia?

Els robots també seran conversadors. Alpha Go va presentar l’Albert i la Sophie, dos androides que són capaços de mantenir diàlegs amb relativa fluïdesa. De fet, alguns ponents van argüir que el pròxim gran canvi és el del canvi d’interfície. És a dir, que ens comunicarem amb la veu, en comptes de fer-ho amb les tecles. Amazon va voler demostrar, per exemple, les bondats del seu sistema Alexa, que permet centenars d’accions (més o menys complexes) activades amb la veu.

(Epíleg.) El visitant que abandona l’Altice Arena embolcallat per les promeses de miracles tecnològics al·lucinants rep de seguida una bufetada de realitat en temps present. Mentre no arriben els cotxes voladors, trobar un taxi en les hores punta suposa una espera d’una hora. Temps més que suficient per anar pensant en aquesta crònica, consultar a la Wikipedia algunes dades i descobrir que, durant l’Expo98, el recinte que ha acollit el Web Summit rebia el nom de Palau de la Utopia.