DÍGITS I ANDRÒMINES

La tecnologia que ens espera el 2019

Marxareu de Facebook? Canviareu de telèfon mòbil? Acollireu a casa una majordoma digital? Cedireu el lloc de treball a un robot? Us empadronareu en una república virtual?

La primera setmana de l’any encara no ha acabat i ja hem estat testimonis d’una filtració de dades personals de polítics alemanys i de la patacada dels resultats trimestrals d’Apple com a conseqüència de l’estancament de les vendes de smartphones. Només són dos exemples que la majoria dels esdeveniments que cal esperar de 2019 en el camp de la tecnologia seran continuació o evolució del que vam veure durant l’any passat.

El 2018 és l’any en què vam assumir com a fets habituals les fuites, els robatoris i les cessions interessades d’informació personal. Els successius escàndols protagonitzats per Facebook són la mostra més visible, però ni molt menys els únics casos. Des d’ara fins al desembre n’hi haurà molts més, i serà interessant comprovar si els ciutadans comencem a desenganxar-nos d’una vegada d’uns serveis digitals que han demostrat una voracitat sense límits per les nostres dades. Jo ho dubto: malgrat la gesticulació general amb amenaces de marxar de Facebook -i dels seus satèl·lits Instagram i WhatsApp- pocs internautes ho acaben fent. Un estudi científic recent indica que l’usuari mitjà de Facebook només acceptaria tancar el seu compte durant un any a canvi de 900 euros en efectiu, un import quatre vegades superior al valor que els inversors assignen a cadascun dels 2.000 milions d’usuaris de la xarxa social.

En el punt de mira

En matèria de ciberseguretat, també caldrà veure si els malfactors tecnològics triguen gaire a estabilitzar un model de negoci que faci rendibles les intrusions en els objectes connectats, sobretot els d’uns entorns industrials de producció cada vegada més digitalitzats, com l’atac de ransomware que va aturar el cap de setmana passat la impressió i la distribució dels principals diaris de paper dels Estats Units a la costa oest del país.

Per fer informació tecnològica durant el 2019 haurem d’estar més atents que mai als parlaments i als tribunals, perquè la indústria digital ha començat a notar a la cartera els efectes de la legislació: des del nou reglament europeu de protecció de dades que obliga les empreses a comunicar les fuites que pateixin i preveu sancions que en alguns casos motiven que es deixi d’oferir el servei en territori europeu, fins a la concessió de llicències per a nous sistemes de mobilitat, com els VTC i els patinets. I no oblidem els boicots comercials, com el dels EUA a l’empresa xinesa Huawei -que pot frenar els desplegaments de xarxes 5G a tot el món- ni les demandes creuades entre empreses abans aliades: Alemanya acaba de prohibir a Apple la venda de diversos models d’iPhone perquè vulneren patents de Qualcomm. I el dret internacional serà crucial per rescabalar la coreana Samsung dels ingressos que perdrà quan els seus rivals xinesos comencin a vendre pantalles de smartphone fetes amb la tecnologia que li van robar mitjançant l’espionatge industrial.

Ja que parlem de smartphones, aquest any es consolidarà l’estancament de les vendes que porta diversos trimestres manifestant-se en les estadístiques, i restringeixen el creixement a l’Índia, Àfrica i Amèrica Llatina. Per seguir venent-nos als occidentals uns telèfons que probablement no necessitem, aquest 2019 les marques hi afegiran pantalles flexibles, més càmeres -en molts casos, obrint literalment un forat a la pantalla- i funcions que anomenaran d’intel·ligència artificial per millorar la qualitat de les fotografies i els vídeos i, en segon terme, per optimitzar la durada de la bateria, que continuarà sent el punt feble.

Una intel·ligència artificial que, de fet, ja va treure el cap durant l’any 2018 i de manera molt incipient en productes de consum com els altaveus connectats, que encara estan molt verds i segueixen sense parlar català. Però sobretot, hi ha una intel·ligència artificial, o més concretament un aprenentatge automàtic ( machine learning ) que s’està desplegant massivament en l’automatització de processos empresarials i industrials, des de les ofertes al supermercat i la concessió de crèdits fins a l’anàlisi d’imatges mèdiques i el guiatge de vehicles autònoms, amb les conseqüències ètiques i laborals que això comporta, que a curt i mitjà termini no seran tan beneficioses com afirma el Fòrum Econòmic Mundial ni tan catastròfiques com asseguren els sindicats tradicionals.

L’altre concepte de moda de 2018 va ser el blockchain i, en general, l’internet descentralitzat. Són tecnologies prometedores -per exemple, són la base de la proposta d’una eventual república catalana digital- però la seva aplicació indiscriminada requereix uns recursos de processament, emmagatzematge i transmissió de dades que fins ara només són a l’abast dels gegants habituals de la xarxa, siguin governs o empreses de tecnologia, de manera que caldrà vigilar si aquests actors les acaben monopolitzant per tenir-nos encara més enganxats i vigilats. El 2019, això sí, poden triomfar les cadenes de blocs privades (IBM) o semipúbliques (Alastria).

Finalment, en l’àmbit de les telecomunicacions, si al 2018 es va acabar de definir com serà tècnicament la 5G, al 2019 començarem a esbrinar de quina manera les operadores la converteixen en un negoci, centrant-se sobretot en els objectes connectats perquè la tecnologia no aporta gran cosa als usuaris de dispositius mòbils. Unes operadores que, per cert, seguiran apujant-nos la quota mensual per pagar la producció de contingut audiovisual i la compra de drets esportius, fins i tot als clients que no els consumim.

Més continguts de