PAREU MÀQUINES

El telegrama fantasma del desastre colonial espanyol (i 2)

La situació de finals del XIX té algun paral·lelisme amb l'actualitat

Parlàvem de com el mític telegrama “Vostè proveeixi els dibuixos, que jo proveiré la guerra", enviat per l'editor William Randolph Hearst al seu corresponsal gràfic a Cuba, era probablement una llegenda, per molt que s'acostumi a citar com a cert. Hi ha motius circumstancials per pensar que mai va existir l'intercanvi de missatges. James Creelman –un periodista propens a l'exageració– era qui va escriure aquesta història apòcrifa per primer cop a les seves memòries. I es va anar reproduint acríticament. Però Creelman ja era a Europa en el moment en el qual situa l'anècdota, així que no podia tenir-ne notícia directament. El més probable és que ho sentís relatar i ho reproduís sense contrastar-ho. A més, es fa difícil pensar que el corresponsal desplaçat digués que tot estava tranquil, en el telegrama que presumptament va provocar la genial rèplica: Espanya havia desplaçat a Cuba 200.000 soldats des del 1895 i els conflictes estaven a l'ordre del dia.

Un periodista que no contrasta, d'altres que ho repiquen sense atribuir-ho ni molestar-se a confirmar-ho... Si no hagués passat fa més de 100 anys semblaria l'enèsim 'fact check' aplicable a una història viral pescaclics. Aleshores el periodisme groc estava tan desbocat que l'opinió pública no es prenia els diaris com una font especialment fiable d'informació. L'aparició del 'New York Times' o la reconversió de l'editor Joseph Pulitzer –que va abandonar la premsa groga per un nou model basat en la factualitat– van marcar l'inici d'una nova era per al periodisme. Diria que som, altre cop, en aquest mateix moment. Abunden les 'fake news' i les manipulacions, però hi ha una consciència creixent que el futur del negoci passa per oferir credibilitat en un món ple de soroll informatiu i cambres de ressonància.

Més continguts de