FICCIÓ

‘K-drames’, les telenovel·les mil·lennials que arriben de Corea

Netflix aposta per aquest fenomen i ja ofereix una vintena de sèries del gènere al seu catàleg
Els protagonistes de Sonata de invierno, una de les sèries responsables de l’expansió de la ficció coreana a tot el món. / KBS2

Després de la consolidació de grups de K-pop com SHINee, EXO i BTS en el panorama musical internacional, Corea del Sud ha trobat una nova via d’expansió cultural: la incorporació dels K-drames en plataformes de streaming occidentals com Netflix. Actualment el gegant nord-americà ofereix gairebé una vintena d’aquestes produccions de pressupostos milionaris al seu catàleg i les acosta al públic de tot el món. Les també conegudes com a dorames són telenovel·les essencialment romàntiques.

La popularització dels K-drames va començar als anys noranta, després que el serial Sarangi Mwogillae ( What is love, en anglès) traspassés les fronteres de Corea del Sud i tingués un gran èxit entre els espectadors xinesos. Durant aquells anys es va plantar la llavor del hallyu o onada coreana -concepte lligat a la filosofia del poder tou-, un terme utilitzat pel país asiàtic en les seves relacions internacionals i que explica com la música, les sèries, el cinema i la gastronomia s’han convertit en eines per expandir la seva influència al món. Les dades del 2018 xifraven en 239 milions de dòlars els ingressos generats per l’exportació de sèries coreanes.

Impacte econòmic

L’expansió de la cultura coreana a tot el món ha anat en paral·lel a un augment del turisme al país. El 1998, any en què va arrencar el hallyu, el nombre de visitants era de 300.000 persones; vint anys després -el 2018- la xifra de turistes que rebia el país pujava fins als 15,34 milions, amb dades de l’Agència de Turisme de Corea. Segons assenyala un estudi del departament de gestió empresarial de la Universitat de Hanyang, a Seül, els primers efectes de la influència de les sèries en el turisme es van començar a notar l’any 2004, després de l’emissió al Japó de Sonata de invierno. Aquell any el turisme procedent del país veí va augmentar un 35,5% respecte al 2003 i, segons una enquesta de la mateixa agència, el 47% dels visitants asseguraven que havien escollit Corea com a destinació de viatge precisament a causa de la sèrie.

Una bona part dels K-drames són breus i no s’allarguen durant tantes temporades com les sèries occidentals. Dividides entre 16 i 20 episodis d’una hora de durada, atreuen un públic cada vegada més nombrós, tot i que el seu target principal és femení i s’acosta als vint anys. Malgrat que la varietat temàtica és àmplia, hi ha tres gèneres que es repeteixen amb freqüència: les comèdies romàntiques, els melodrames romàntics i els drames històrics. Fent servir d’eix central una història d’amor, algunes de les sèries més recents barregen elements d’actualitat com la música, la moda, la tecnologia i el sexe.

De fet, la música té un paper central en els K-drames perquè les bandes sonores són interpretades majoritàriament per ídols del pop coreà. Aquest vincle entre música i sèrie pot fer que l’espectador estranger no només s’introdueixi en el món dels K - drames, sinó també en el del K-pop i viceversa, i això li permetrà familiaritzar-se amb la cultura coreana des d’uns quants punts de vista alhora.

La sexualitat també és un element amb molt de pes en els dorames coreans, cosa que ha permès visibilitzar una qüestió força silenciada entre la societat d’aquest país. A banda de les relacions heterosexuals, que són predominants en els K-drames, aquest format televisiu s’ha obert a mostrar alternatives al model tradicional de parella i ha posat damunt la taula els diferents tipus de masculinitats i ideals de bellesa alternatius basats en la dualitat de gènere masculí-femení o l’ aegyo, la imitació d’actituds considerades femenines. Alguns cantants de K-pop, com Taemin i Jonhyun de SHINee, han ajudat a posar de manifest els límits de gènere que hi ha en la cultura hallyu, amb modes com el cross-dressing, una representació transsexual o transgènere a través de l’intercanvi de roba entre un home i una dona.

Tres sèries per començar

‘Love alarm’ (2019)

Una aplicació de cites es torna viral a Corea de Sud. L’apli notifica a l’usuari si algú a menys de deu metres de distància s’hi sent atret. D’aquesta manera, la Jo-jo es veurà involucrada en un triangle amorós.

‘Boys over flowers’ (2009)

La Geum Jan Di és una noia humil que treballa a la bugaderia de la seva família. Un dia veu com un noi s’enfila al terrat amb la intenció de suïcidar-se i aconsegueix evitar-ho. Aquest acte fa que li donin una beca escolar.

‘Goblin’ (2016)

La història gira al voltant de Kim Shin, un general de l’època Goryeo que és traït per un rei que el condemna a morir. No obstant això, Kim Shin rep una segona oportunitat i torna a la vida convertit en un ésser immortal.