Barcelona.La família és un camp fèrtil per a la televisió des de l'inici del mitjà. Les primeres sitcoms americanes eren adaptacions -més o menys reeixides- de serials radiofònics.
Els Goldbergs , per exemple, explicava les tribulacions d'una família jueva al Bronx amb un to costumista. Després de 17 anys en antena, va fer el salt televisiu el 1949. Només quatre anys més tard, Make room for daddy ja explorava models de família no estrictament convencionals.
L'apoteosi d'aquest concepte va ser La tribu dels Brady : un vidu i una divorciada (presumptament, perquè la moral de l'època no deixava explicitar-ho) aportaven tres fills cadascun a una casa que completaven una dona de fer feines i un gos. Són els seixanta: abundància i colors pastel, sèries de televisió que freguen l'estil pop. Però la lluita per la família nombrosa la va guanyar Eight is enough (Amb vuit n'hi ha prou) , basada en les experiències reals del periodista i octopare Tom Braden.
Als anys 80, el regne és d' Els Simpson . I, per bé que la composició del nucli familiar protagonista és prou convencional, el fictici poble de Springfield és una vinya on hi ha de tot: germanes solterones, pares vidus, immigrants amb grapats de fills, concos dominats per mares terribles... Tot i que Els Simpson segueixen perfectament vius i renoven encara temporades, el relleu com a sèrie trencadora l'ha pres Family guy (Pare de família) , també de dibuixos, però molt més irreverent i passada de voltes. La família és aparentment convencional, si no fos que el bebè vol matar la mare, de la qual, per cert, està enamorat el gos de la família, un cànid parlant i intel·lectual. També Els Soprano juguen amb un nucli tradicional, però gens convencional ja que el pare és un capo mafiós. De fet, la sèrie és una sitcom hàbilment camuflada. No en va el seu lema era: "Si una família no el mata, ho farà l'altra".
Així s'arriba a Modern familiy , estrenada el 2009. Amb un estil de fals documental, narra històries quotidianes de famílies tan poc convencionals que... acaben tancant el cercle i esdevenint les típiques famílies disfuncionals americanes.
