Un nen amnèsic obre els ulls en una platja, on ha anat a parar arrossegat per les onades. Amb l’única ajuda d’una guineu, el seu enginy i el timbre de la seva veu, que li permet activar ressorts i interruptors, haurà de descobrir els secrets de l’illa deserta on s’ha despertat. Tequila Works aconsegueix amb aquest punt de partida plantejar diversos enigmes, i aclarir-los esdevé el motor de l’acció.
No hi ha tutorial ni instruccions. L’estudi madrileny es basa en el disseny per sostracció, que aplica els principis del minimalisme a la creació de videojocs. S’emmiralla en referents evidents -com les obres del Team Ico o de Thatgamecompany- però defuig comparacions odioses amb una fórmula genuïna, basada en una jugabilitat accessible que descobrim empesos per pura curiositat i un disseny de joc precís, que fa de les plataformes i la resolució d’endevinalles una delícia.
Qui soc, d’on vinc, on vaig
La bellesa dels tons saturats dels escenaris captiva la mirada del jugador, mentre la banda sonora, evocadora, emfasitza oportunament el dramatisme o la bellesa dels paisatges, els elements o l’arquitectura i arriba a prendre el protagonisme en moments de contemplació i exploració, o quan suma la seva melodia simfònica a la tonada inconfusible del nàufrag.
No n’hi ha prou de completar els puzles del joc per avançar, el misteri de l’aventura és també un trencaclosques: les preguntes sobre qui és el protagonista, què li ha passat, d’on prové, qui busca, cap on va, per què és a l’illa i com és que en aquest indret res no sembla obeir l’ordre natural de les coses també són peces que hem de fer encaixar. Bona part d’aquestes qüestions només obtindran resposta en forma de noves preguntes de ressò metafísic. El fil de l’argument de RiME es descabdella mentre hi juguem i només pren sentit amb el clímax de l’epíleg, quan contemplem sencer el tapís esborronador i emotiu que amb ell, inadvertidament, hem teixit.
