Tots aquests links desapareixeran com llàgrimes en la pluja

Agafo el mític monòleg de Rutger Hauer a Blade Runner per il·lustrar un procés d'erosió que està tenint lloc davant els nostres ulls, sense que en general ens n'adonem gaire. Els links se'ns moren. I això, per al periodisme, és un problema no menor. Molts articles se sustenten en l'hipertext: enllaços que porten a altres continguts, perquè el lector ampliï informació, contrasti una dada de l'article original o tingui tot el context que una síntesi no pot encabir. Però, un cop publicat aquell article, difícilment ningú vetllarà per saber si aquells links continuen funcionant. O duen a articles que s'han esmenat des que s'hi va enllaçar. Uns investigadors han estat examinant la qüestió. Van analitzar més de dos milions d'enllaços de 553.693 articles del New York Times, des de la creació de la web del diari fins a l'any 2019, i n'han presentat els resultats. Una quarta part dirigien a pàgines d'error, o de dominis que havien canviat de mans. Com és natural, com més vell és l'article més probabilitat hi ha que contingui links obsolets: un 43% dels enllaços inserits en peces del 2008 ja no eren vàlids. I el percentatge pujava al 72% si es miraven continguts del 1998. De fet, els articles que tenien un sol any de vida ja incloïen un 6% d'hiperlinks desfasats.

Com que ara els periodistes tenim accés a les estadístiques de consum, sabem que els articles no acaben de morir mai. Sempre hi ha alguna visita a peces antigues, sense que hi hagi un motiu aparent. Els enllaços obsolets són, doncs, el primer símptoma de descomposició que mostra un cos periodístic a internet. L'error 404 file not found i les seves múltiples variants. Vivim amb la noció que internet és infinit i etern, però això és fonamentalment l'expressió d'un desig inconscient. Naturalesa humana. O androide.