La Transició exemplar i el diari que va destapar la trama dels GAL

Pregunta lingüística. A la frase: "Posarem en escac el relat d'una Transició exemplar", ¿la Transició és efectivament exemplar o es refereix a un relat concret, que diu que va ser exemplar, al marge de si realment va ser-ho o no? A mi em sembla prou ambigua. Llegida a la portada d'El Mundo d'aquest dimarts, sembla que la frase alerti del risc d'enterbolir un règim del 78 modèlic. És allò que deia el savi Marshall McLuhan, que el mitjà és el missatge. Ara bé, està entre cometes i, en realitat, són paraules d'una portaveu de Bildu, que es felicitava perquè el seu partit ha aconseguit que la llei de memòria democràtica no s'aturi només amb el franquisme, sinó que abraci també el primer executiu de Felipe González i, més concretament, les pràctiques de terrorisme d'estat amb els GAL. Suposo que no cal dir-ho, però El Mundo tria aquesta cita no pas amb l'interès d'amplificar el missatge dels bascos, sinó com a denúncia. Una pista –si és que en calen– és que la cita que encapçala avui el diari és: "Fins i tot el passat pot modificar-se; els historiadors no paren de demostrar-ho", de Jean-Paul Sartre.

Tenint en compte que se sol dir –amb certa pompa– que els diaris són els primers esborranys de la història, els periodistes no en surten gaire ben parats, d'aquesta cita, sobretot els que han renunciat al paper de cronista en favor del d'amanuense. Però en el cas d'El Mundo encara és més sagnant, perquè justament el diari va ser fonamental a l'hora de destapar tota la trama dels GAL. Encara que ho fessin amb l'interès espuri de desallotjar Felipe González de la Moncloa, el resultat va ser il·luminar una veritat incòmoda: que en el període dit democràtic hi romanien encara traces del vell franquisme de sempre. El de la via expeditiva. El del garrot vil, el tret a la cuneta o la calç viva.