El trencament constitucional gravíssim de cada setmana

BarcelonaUn dels mecanismes curiosos de la política teatralitzada és com les gesticulacions tenen un recorregut amplíssim a Madrid però molt limitat a Catalunya. Per exemple, el ministre de Justícia va dir que hi havia una "crisi constituent" que "s’hauria d’abordar". Paraules vanes, pensades sobretot per regar amb vaselina l’encaix d’ERC al decret dit de nova normalitat. La Razón en fa el titular més important de la seva portada. Una primera pàgina, per cert, que s'oblida de consignar –res, una minúcia– l’aprovació de l'ingrés mínim vital. El diari ho explica com si el govern hagués llançat el règim constitucional pel forat de l’aigüera. Una traïció, un desastre cubà. Suposo que no cal dir-ho, però a Catalunya ningú ha fet cas d’aquestes paraules. Tant se val: ho eren només per a consum intern politicomediàtic. Els diaris de la caverna excel·leixen en aquestes tempestes de got d’aigua. El marc constitucional s’ha esberlat tants cops, segons el seu relat, que sempre em pregunto quina cara fan els seus lectors quan llegeixen l’enèsim titular sobre el mateix. "Altre cop??", deuen exclamar.

Coronafricades

Feia temps que no passava per Parece del Mundo Today, la mítica web que recull notícies anomenades "d’interès humà", perquè dir-ne "parides i fricades" desprestigia el negoci. Observo que el coronavirus també ha conquerit aquest subsubgènere: "Diversos micos ataquen un metge i li roben mostres de sang de coronavirus", "Enxampen al mar dos homes disfressats de boia per saltar-se el confinament" o "Dos metges xinesos, afectats pel coronavirus, es desperten negres". La nova normalitat no existeix: són els pares i els vells titulars de sempre, només que amb temàtica pandèmica. Deu formar part del procés col·lectiu d’adaptació a aquesta causa de mortalitat.