Un trist 20% de millora en prop de 80 anys

Què en pensen, del paràgraf següent? "Avui la nostra societat necessita, primer, un relat exhaustiu, intel·ligent i verdader sobre els esdeveniments del dia, situats en un context que els doni significat; segon, un fòrum d'intercanvi d'opinions i crítiques; tercer, recursos per projectar les opinions i les actituds dels diferents grups socials dels uns als altres; quart, una manera de presentar i clarificar els objectius i valors de la societat, i, cinquè, una manera d'arribar a cada membre de la societat a través de la informació, pensament i sensacions que la premsa subministra". Si el troben vigent –jo ho he fet– potser els sorprèn saber que data del 1947. Concretament, és un petit volum de 132 pàgines publicat per la Universitat de Chicago amb les conclusions de la Comissió per la Llibertat de Premsa celebrada el 1942.

Que el 2021 puguem firmar encara aquests encomiables objectius ens diu dues coses. La primera, que els valors i les funcions del periodisme –per més que canviïn les tecnologies i les maneres de presentar-los– són molt constants. La segona, que els problemes de fa vora vuitanta anys no s'han resolt, ni de bon tros. De les cinc propostes, només la cinquena, la d'arribar a tothom, sembla assolida. I encara seria discutible. Però contra la número 1 hi podríem oposar les fake news, contra la 2 l'odi a xarxes socials i els comentaris de notícies, contra la 3 la polarització que nega el pa i la sal a l'enemic, i contra la 4 la destrucció d'una noció de progrés comú, ja que cadascú es parapeta en el seu propi relat.

Remei? Trobar fórmules màgiques és difícil. Però una revalorització de la factualitat hauria de permetre tenir un terreny compartit, al marge d'ideologies. El combat polític hi ha de ser, però en el terreny de les opinions. Però hi ha partits que es beneficien enormement del campi qui pugui informatiu.