'Una confesión', 'true crime' amb segell britànic

BarcelonaPer a molts espectadors Martin Freeman continua sent Watson, l’inseparable company de Sherlock Holmes a Sherlock, la versió modernitzada del personatge d'Arthur Conan Doyle. Des de fa anys, però, l’actor britànic intenta desempallegar-se de l’ombra del metge, ja sigui participant en comèdies negres com Fargo, en sagues èpiques com El Hòbbit o en propostes de true crime com Una confesión, que s’estrena aquest dijous a Movistar+.

La minisèrie, que al Regne Unit es va poder veure a la privada ITV, se centra en el cas real de la desaparició i la mort d’una jove de 22 anys, Sian O’Callaghan, que va tenir lloc l’any 2011 al sud d’Anglaterra. Freeman interpreta el detectiu Steve Fulcher, que es va encarregar de la investigació i que es va saltar els protocols policials per poder atrapar el presumpte assassí en sèrie sospitós d'haver acabat amb la vida d’O’Callaghan, una decisió que va posar en perill la seva reputació i la seva carrera. En paral·lel a la desaparició d’O’Callaghan, una família de la zona es començarà a preocupar per l’absència de la seva filla, Becky Godden-Edwards, una noia amb problemes d’addiccions que porta massa temps sense donar senyals de vida.

Els protagonistes reals

Freeman no és l’única cara coneguda d'Una confesión. La minisèrie compta amb dues actrius britàniques de referència: Imelda Staunton dona vida a Karen Edwards, la mare de la Becky, mentre que Siobhan Finneran, vista a Happy Valley i Downton Abbey, interpreta Elaine Pickford, mare de la Sian. Una confesión se centra en la figura del detectiu, però també explora l’impacte de les desaparicions en les famílies de les víctimes. “Aquesta és una història real sobre uns esdeveniments que van afectar persones reals i que van tenir lloc fa només uns anys. No té sentit posar-li un llustre dramàtic, perquè la història ja és dramàtica per ella mateixa”, remarca Freeman.

Darrera d’Una confesión hi ha el director Paul Andrew Williams, que ja va dirigir la sèrie criminal britànica Broadchurch, també ambientada al sud d’Anglaterra, i sobretot, el guionista i creador Jeff Pope, nominat a l’Oscar al millor guió adaptat per Philomena. Per poder escriure la minisèrie, Pope no només va dedicar hores a investigar el cas sinó que va poder conèixer el detectiu Fulcher, que va resumir la seva experiència en el llibre Catching a serial killer: My hunt for murderer Christopher Halliwell [Atrapant a un assassí en sèrie: La meva caça de l’assassí Christopher Halliwell].

“Em vaig reunir amb ell i el primer que haig de dir és que mai em vaig prendre la seva paraula com la veritat absoluta”, explica Pope. “Ell va escriure un llibre que em vaig llegir, i el vaig utilitzar com a punt de partida per deconstruir tot els aspectes del cas”, detalla el guionista, que assenyala que també va parlar amb les famílies de les víctimes, ja que –assegura– no haurien tirat endavant el projecte si no haguessin comptat amb la seva aprovació. Tot i l’interès en què les famílies se sentissin ben representades, la minisèrie no ha estat exempta de polèmica: el pare de Becky Godden-Edwards, John Godden, assegura que va demanar a la producció que eliminés algunes de les escenes en què se’l presenta com un “beneit insensible”.

Jeff Pope no va ser l’únic que va tenir accés als protagonistes reals de la història. Freeman, igual que Siobhan Finneran i Imelda Staunton, també va estar en contacte amb la persona que interpreta a la petita pantalla, l’inspector Fulcher, que va visitar diverses vegades el set de rodatge. “No és que puguem convertir-nos literalment en algú altre. Però captar l’essència d’algú sempre és útil. A vegades escrivia a l’Steve [Fulcher] sobre algunes de les escenes que havia de rodar. Només era per dir-li «com et senties aquell dia?» Estava molt content de tenir el seu número. Crec que ell és un tio molt decent”, explica Freeman.

Per a Martin Freeman, una de les claus de la minisèrie és el guió. “Sempre ets conscient del cost humà sense que el guió sigui sensibler o embafador. Ets molts conscient que, quan passen coses dolentes, la gent pateix. Per a les famílies és important sentir que aquestes dues dones –la Sian i la Becky– són recordades”, assegura l’actor d'El Hòbbit.

Per a l’actor, Una confesión és una “estudi de la naturalesa humana”. “Què passa quan un dia una persona és un heroi i al dia següent la gent comença a distanciar-se d’aquest heroi? Quan coneixem Fulcher ell es troba en una posició en què la gent el respecta i treballa bé amb ell. És un bon líder. Però la decisió que pren després té conseqüències de llarg termini per a la seva carrera”.