Trump dona una lliçó del seu domini sobre els mitjans

Pocs il·lusionistes de la comunicació hi ha amb tants recursos al barret com Donald Trump per capgirar les narratives. Uns dies després de l’entrada de l’FBI a la seva mansió de Mar-a-Lago el relat dominant és que el departament de Justícia s’està jugant la credibilitat com a estament independent que respecta la separació de poders i el nom de l’expresident es considera reforçat de cara a una eventual candidatura per a les eleccions del 2024. Pas mal, tenint en compte que qui aparentment es juga el seu futur és sobretot Trump, si aquest escorcoll deriva en condemna, i no pas el fiscal general Merrick Garland. I no és només que els seus altaveus habituals hagin repetit aquestes dues idees fins a esgargamellar-se. Fins i tot la premsa editorialment llunyana ha caigut de quatre potes en el parany de Trump.

Fixem-nos en aquest titular del Washington Post, recollit pel professor de periodisme Jay Rosen. “Garland va prometre despolititzar la justícia. I ara l’FBI registra Mar-a-Lago”. Les juxtaposicions les carrega el diable i, formulat així, sembla dir que l’acció de la policia federal desmenteix aquesta despolitització. I això pot ser una conjectura, però no pas un fet: res indica que l’FBI no estigui fent la seva feina, que inclou comprovar si és cert el que li diu una font, segons la qual l’expresident guardava documents de la Casa Blanca a la seva mansió privada. El diari va canviar el titular a “L'escorcoll de Mar-a-Lago de l’FBI situa Merrick Garland en una tempesta política”. El New York Times també va fer un titular on la prova de càrrega semblava recaure més en el fiscal que en l’expresident suspecte. És el problema dels grans temes amb poca informació factual: és fàcil acabar decantant la narrativa –fins i tot involuntàriament– cap a una banda o l'altra, simplement deixant-se endur per qui més crida.