'Alguns dies d'ahir', les ferides obertes de l'1-O arriben a TV3

BarcelonaIl·lusió, esperança, por, desencant i frustració. Alguns dies d'ahir, adaptació televisiva de l'obra de teatre homònima de Jordi Casanovas, traça la trajectòria emocional que van experimentar molts catalans abans, durant i després de l'1-O. En el telefilm, que s'estrena demà a TV3 la vigília del cinquè aniversari del referèndum, una família de quatre membres serveix de metàfora d'una Catalunya on no tothom pensa igual ni viu de la mateixa manera el Procés. L'estrena de la pel·lícula coincideix en el temps amb la crisi de govern entre ERC i Junts, un dels efectes col·laterals de la declaració d'independència frustrada.

Rodada a Alella (Maresme) aquest estiu, els protagonistes són un matrimoni i els seus dos fills que veuen com els fets polítics que van tenir lloc entre setembre i octubre del 2017 els sacsegen i els remouen com a família. La mare, la Rosa, interpretada per Míriam Iscla, és una professora d'institut que ha estat apartada temporalment de la docència i que es mira la situació política des de certa distància. En canvi, el seu marit, el Jaume (Abel Folk), un petit empresari, està fortament implicat en la causa i creu fermament que un cop es faci el referèndum Catalunya podrà esdevenir independent. Aquesta posició la comparteix amb el seu fill Jofre (Francesc Cuéllar), que troba en l'1-O la motivació vital que no li aporta la seva feina precària. El quart membre de la família és la Laura (Marta Ossó), que tot just està a punt d'anar a viure amb la seva parella, la Carla, a Barcelona. El moment polític, però, genera tensions entre totes dues.

Mirada plural

"No podem negar que el Procés o els fets que s'han produït durant aquests anys han donat una segona joventut a molta gent, majoritàriament homes. Quan semblava que la història amb majúscules ja s'havia acabat i que ja no hi participaven, senten que hi poden dir la seva. Això és el que volia reflectir en el personatge del pare", explica Casanovas. El dramaturg assegura que un dels grans temes del post 1-O són les emocions que va generar i la seva gestió, una qüestió que, segons el seu parer, "fa col·lapsar alguns homes".

Durant els convulsos mesos del 2017, les relacions dins de la família s'enrariran, especialment la de la Rosa i el Jaume, que ja estava malmesa abans de l'1-O. La pel·lícula, que està pensada com una història de maduració i cura, té un rerefons positiu: tot i les diferents opinions, la família trobarà la manera de perdonar i refer-se de les ferides que pateixen durant tot el procés, que acabaran analitzant de forma racional. Sobre la representativitat de la pel·lícula, Casanovas assegura que no vol que sigui vista com una metàfora completa de Catalunya. "És només una part de Catalunya. Si m'hi posava em podrien haver sortit deu o dotze opinions diferents amb les quals podia treballar. A mesura que vas aprofundint en les mirades de cadascú, surten molts pensaments diferents", explica el dramaturg.

Mentre el muntatge teatral era minimalista i tot passava al voltant d'una taula, aquí l'acció s'expandeix a altres escenaris i es beneficia de les imatges dels fets que durant aquells dies va enregistrar TV3. El quartet d'actors protagonistes són els mateixos que van participar en l'obra de teatre, que es va estrenar a la Villarroel i va estar en cartell durant dues temporades. El fet de repetir intèrprets va facilitar que a l'hora de rodar la pel·lícula ja funcionessin com una família real, segons detallava durant el rodatge el director del telefilm, Kiko Ruiz Claverol.

Respecte al pas del teatre a la pantalla petita, Casanovas defensa que s'ha mantingut molt l'esperit de l'obra original. "L'obra de teatre tenia un punt més coral, perquè estaven tots en escena, i en l'adaptació hem pogut centrar una mica més la mirada en el pare i la mare, sobre com ella fa un viatge d'un dol que encara no ha resolt i com ell passa de la il·lusió i un gran compromís a una certa desil·lusió", explica l'autor, que descarta fer una continuació de l'obra amb els fets més recents. "La feina del teatre és captar emocions, fer un retrat de moments i captar l'essència del moment. A mi m'agradaria que tant l'obra com la pel·lícula fossin un petit retrat d'aquells moments i no pas una anàlisi o una proposta de com s'ha de resoldre la situació. La història, per tant, està tancada com està", assenyala.

El cap de departament de ficció i cinema de TV3, Oriol Sala-Patau, ha definit la producció com "una mirada plural i diversa sobre els fets ocorreguts a Catalunya aquests darrers cinc anys. Tothom es podrà veure reflectit en algun dels personatges que protagonitzen aquesta ficció". "Hi ha una bona part dels catalans que ja estan preparats per mirar-se aquests fets des de certa distància, sense que això els deixi d'afectar emocionalment", diu Casanovas per la seva banda.