La història que no surt als llibres
La plataforma Filmin ha estrenat la minisèrie alemanya Hotel Europa. És perfecta per als aficionats a les sèries basades en fets reals o històriques, per als que no tenen ganes d’embrancar-se en una ficció de gaires episodis i per als amants de les trames que transcorren en hotels, on les vides de múltiples personatges s’entrecreuen en un petit espai. Hotel Europa només són dos capítols de noranta minuts. I retrata un fragment de la vida de la família Dreesen. Eren els propietaris del Rheinhotel Dreesen, un hotel majestuós a la riba del Rin que avui en dia encara acull hostes sota la direcció de la cinquena generació. És un hotel històric. Es va fundar a finals del segle XIX i a partir del segle XX es va concebre com a hotel de luxe que va allotjar grans personalitats de la política i del món cultural. Adolf Hitler és qui més temps s’hi va passar i el va convertir en un dels seus espais de treball i negociació. De fet, el va acabar transformant en una mena de quarter militar dels nazis.
Aquests dos episodis de Filmin arrenquen el 1918 i s’acaben el 1937. El jove Emil Dreesen torna a casa després d’haver lluitat a la Primera Guerra Mundial. Els traumes que arrossega del conflicte es veuran agreujats per les males relacions amb el seu pare a l’hora de dirigir l’hotel i el xantatge que patirà per part d’un company de batalla.
Hotel Europa arrenca amb un desig del protagonista: “Els joves hem de reconstruir el món en el lloc més bonic de tots, al costat del riu”. El Rin acaba adquirint un valor simbòlic. L’aigua va passant, mai és la mateixa, com el temps i les seves circumstàncies, però els Dreesen són sempre allà com a testimonis dels canvis que experimenta el món i el seu país. A través dels hostes s’expliquen els diferents corrents ideològics i culturals que es desenvolupaven a Europa en aquell moment i serà un microclima on els conflictes que s’esdevenen a escala mundial també esclaten en versió reduïda dins de l’hotel. Emil Dreesen, que vol intentar modernitzar i popularitzar el negoci, es debatrà entre els seus ideals pacifistes i el deure familiar de fer resistir un negoci encara que vagin mal dades. Farà equilibris entre les seves conviccions i el règim nazi que pràcticament sempre té instal·lat a l’hotel.
El factor clau perquè la sèrie atrapi és que estigui basada en fets reals, tot i que en algunes subtrames sembla que s’hi hagi posat més pa que formatge. L’argument juga amb l’avantatge que l’espectador sap com evolucionarà la història d’Europa i, per tant, té més informació que els personatges. L’aparició d’Adolf Hitler com a hoste marcarà un punt d’inflexió i incrementarà la tensió dramàtica. Tot i que finalitza d’una manera una mica sobtada i deixant l’espectador amb una certa intriga (potser a l’espera de nous capítols), és un bon entreteniment per observar les petites històries que no surten als llibres d’història.
