14/03/2018

Una vacuna contra els inventors de la sopa d'all (i 2)

2 min
Una vacuna contra els inventors de la sopa d'all (i 2)

BarcelonaCompleto avui l'àlbum de retalls de cites de Walter Lippmann, escrites fa noranta-nou anys, i que funcionen encara amb plena vigència. El periodista, per exemple, va ser un dels primers a veure que els mitjans cada cop haurien de ser més transparents per al públic i tenir, per entendre'ns, la cuina a la vista: "Rares vegades els diaris prenen en consideració realment el lector. I ho hauran de fer, tard o d'hora. [...] La filosofia de l'ofici ha d'estar sotmesa a debat. Les notícies sobre les notícies s'han d'explicar". També detectava una de les contradiccions dels periodistes polítics: per tenir fonts s'han d'apropar als governants, però això justament els col·loca en una situació de dependència perillosa: "El reporter [...] ha de cuidar els seus contactes personals, amb els testimonis dels fets i els informants privilegiats. Si és obertament hostil amb els que ostenten l'autoritat, deixarà de ser un reporter a menys que hi hagi un partit de l'oposició que pugui alimentar-lo de notícies. Si no, sabrà ben poques coses sobre el que està passant realment".

Això del soroll informatiu que tant ens amoïna en temps d'internet ja passava un segle enrere, o si més no així ho percebien. "Les notícies del dia, quan arriben a la redacció, són una increïble barreja de fets, propaganda, rumors, sospites, pistes, esperances i temors, i la tasca de seleccionar i ordenar aquestes notícies és una de les feines veritablement sagrades i clericals de la democràcia".

Avui dia, els periodistes solem fustigar-nos, potser en excés, sobre la nostra responsabilitat en el descrèdit de la premsa que percebem. Ens queda el consol que no és un fenomen nou: "Hi ha una creixent irritació i desil·lusió amb la premsa: el sentiment, cada cop més acusat, d'haver sigut enganyats i desinformats". Lippmann és com el Perich. Per sort o per desgràcia, sempre vigent.

stats