Una vacuna contra els inventors de la sopa d'all (1)

BarcelonaDiumenge vam fer a l'ARA un dossier sobre bombolles informatives (que aprofito per recomanar-los). I avui topo amb aquestes cites: "Les notícies arriben de lluny, en un caos i una confusió inconcebible, parlant d'assumptes que no són fàcilment comprensibles. I arriben i són assimilades per un públic cansat i enfeinat que ha d'acceptar allò que se li dona". "Ens sentim particularment inclinats a suprimir qualsevol cosa que impugni la seguretat de tot allò a què hem promès lleialtat". "Un cop saps el partit i la filiació social d'un diari, pots predir amb considerable certesa la perspectiva a partir de la qual explicaran les notícies". "El director del mitjà aviat té el convenciment que el seu èmfasi habitual és l'únic possible". "Quan totes les notícies són de segona mà, quan tots els testimonis són dubtosos, la gent deixa de respondre a les veritats i ho fa senzillament a les opinions. Tota la referència de pensament sorgeix a partir del que algú opina sobre algun afer, no pas del que realment és aquell afer". "I així, com que al públic se li ha negat qualsevol manera fiable de saber què està passant realment, com que tot està en el pla de les declaracions i la propaganda, el lector creu el que sigui que encaixi de manera més confortable amb les seves creences prèvies".

És un diagnòstic afinat sobre tot això que ens amoïna darrerament, no trobeu? La gràcia és que aquestes frases les va escriure Walter Lippmann en un llibret anomenat 'Liberty and the news', publicat ara fa noranta-nou anys. La comunicació està canviant amb passes de gegant, sí, però rere la temptació de creure que tot és nou i inèdit hi ha el perill d'acabar descobrint la sopa d'all. Els problemes del periodisme són eterns, perquè emanen de les falles i misèries dels humans, que mai no passen de moda. La novetat és, només, l'acceleració que sobre aquests mecanismes aplica el nou paradigma tecnològic.