El xarampió tàctil

Diumenge vaig publicar a l'Ara Premium una selecció de 10 telèfons que vaig anomenar a l'estil BlackBerry , per descriure el format que combina un teclat alfanumèric complet i una pantalla més petita que les tàctils que ocupen tota la superfície de l'aparell, tan de moda en el mercat actual dels smartphones . Alguns lectors em van retreure la meva atenció a un format, segons ells, condemnat a mort.

De fet, les dades indiquen el contrari. Segons la consultora GfK, els telèfons amb teclat físic complet venuts a l'Europa Occidental es va duplicar entre el tercer trimestre del 2010 i el mateix període del 2011. El percentatge d'aquests models va passar del 13,9% al 31,8% del total, mentre que el d'aparells exclusivament tàctils baixava lleugerament: del 48,3% al 46,1%. I no parlem només de BlackBerry -empresa que, per cert, prepara nous models sense teclat-, sinó també de marques que fabriquen Android, el sistema operatiu que porten tres de cada quatre smartphones venuts a l'Estat durant el primer trimestre d'aquest any.

Els telèfons purament tàctils són ideals quan es vol sobretot consumir contingut: per veure vídeos i navegar per la web, com més gran sigui la pantalla millor. Però hi ha diversos segments d'usuaris, com els joves addictes al xat i els professionals que depenen del correu electrònic, per als quals l'eficiència d'un teclat físic complet resulta insuperable. Al lector que em deia que els smartphones tàctils són més convenients per als usuaris li recordo que els veritables interessats són els fabricants, que, gràcies a l'absència de components físics que varien d'un país a un altre, poden fabricar un únic model per a tots els mercats, ja que l'adaptació local es fa mitjançant el programari. Això els facilita la logística i augmenta els seus beneficis. El seu gran mèrit és haver convençut tanta gent que els beneficiats són ells.