Ana: “Mai havia sentit tanta por però vaig continuar”

Assegura que la Guàrdia Urbana se sent molt seva la Rambla, per on patrulla cada dia

L’Ana prefereix identificar-se només amb el nom de pila i vol deixar clar que ella només representa la feina col·lectiva que van fer tots els agents de la Guàrdia Urbana el 17 d’agost a la tarda. Ella i el seu company de patrulla es trobaven a la plaça Gardunya, darrere del mercat de la Boqueria, quan per l’emissora van rebre l’avís: “Atenció, atenció, furgoneta atropellant tothom a la Rambla, tots aquí!” “No oblidaré mai aquestes paraules i agraeixo al company que llancés l’avís així perquè de la manera com ho va retransmetre de seguida vam tenir clar que era un atemptat”, recorda l’Ana.

Els agents, que estaven patrullant en moto, van donar gas i van arribar al pla de l’Os quan la furgoneta ja havia parat i el terrorista havia fugit. Però ells no ho sabien. L’Ana i el seu company van treure l’arma i van buscar els terroristes entre la gent, pensant que n’hi podia haver més d’un. L’Ana reconeix que va passar “molta por”. “Mai n’havia sentit tanta però és una por que no t’impedeix continuar”, diu. La gent fugia corrent de la Rambla. A l’Ana, les imatges li van recordar les d’una guerra. “Les seves cares eren devastadores”. Van fer senyals a la gent perquè corregués a amagar-se. Els companys venien de tot arreu: uniformats i de paisà, els que estaven de servei i els que estaven de vacances, en moto o corrents... Veure arribar el seu cap li va donar “tranquil·litat”. El primer que van fer va ser retirar de la Rambla les persones que no estaven greument ferides, i algunes, encara en xoc, les van haver de traslladar en braços.

L’Ana havia treballat anteriorment al SEM i té nocions mèdiques. La teoria de l’atenció a víctimes de catàstrofes se la sabia. “Però malgrat que vaig veure companys intentant reanimar persones que no salvarien la vida, em vaig sentir incapaç de dir-los que ho deixessin. És com si aquella persona fos un familiar o un amic seu”, recorda encara emocionada. “Vaig veure companys plorar”. Quan per la ràdio van dir que el sospitós era a la Boqueria, molts companys “sense armilla antibales, sense armes llargues i sense escuts” hi van entrar. Ella, amb una companya del SEM, va atendre alguns dels ferits menys greus que s’havien refugiat en un bar. Recorda especialment un nen de cinc anys que s’havia fracturat el fèmur i a qui un cotxe patrulla va traslladar a l’hospital. Ja l’ha visitat dos cops.

L’Ana fa un any i escaig que treballa a la comissaria de la Guàrdia Urbana a la Rambla, una artèria que ella i els seus companys es coneixen molt bé perquè tots els agents hi patrullen. “La Guàrdia Urbana ens sentim la Rambla molt nostra, va ser molt dur”, destaca l’Ana, que l’endemà ja tornava a ser al peu del canó.

Més continguts de