ELS HEROIS DE LA RAMBLA (7)

Lola Burgos: “Estàvem més nervioses que ells però els vam calmar”

És dependenta d’una botiga i va acollir turistes que fugien espantats de la Rambla

Moltes botigues i establiments dels voltants de la Rambla van acollir els vianants i turistes que en el moment de l’atemptat van córrer a refugiar-se. És el cas de la botiga de roba Pink Pepper, situada al carrer Tallers, molt freqüentada per turistes. En el moment de l’atropellament mortal que va causar 13 morts i més d’un centenar de ferits, a la botiga hi havia dues dependentes. Lola Burgos, que ja plegava i era al carrer, a punt de creuar la Rambla per anar a comprar, i Eve Bravo, que li feia el relleu. De cop, van veure corredisses de gent. “Va ser com en una pel·lícula”, admet la Lola.

Dins de la botiga hi havia una senyora gran i quatre persones més a la porta. La primera reacció va ser fer-les entrar i abaixar la persiana. Al carrer, desconcert. “Ningú sabia què passava”, recorda l’Eve. Van tornar a obrir per deixar sortir la dona gran, que era veïna del carrer i volia tornar a casa. Va ser llavors quan van veure sortir una tromba de gent per la porta del darrere d’una coneguda botiga de roba. “Encara anaven amb les peces de roba que s’estaven emprovant a la mà”, recorda l’Eve. Estaven confosos. Algú deia que hi havia un home amb una pistola. Desinformació. La Lola i l’Eve van deixar entrar més d’una vintena de persones. Hi havia nens plorant. L’última a entrar va ser una dona però van tornar a obrir perquè el seu marit i la seva filla s’havien quedat fora. “En aquell moment de pànic no sabien on posar-se, es tiraven per terra per entrar a la botiga i protegir-se”, recorden les dues dependentes.

Sense bateria al mòbil

L’Eve va trucar al 112. Els van donar poca informació però una ordre molt clara: “Que ningú surti de la botiga”. La Lola i l’Eve tampoc sabien què passava però van tranquil·litzar la gent, sobretot els nens. Tots eren estrangers. “Et poses en la seva pell: són en un país diferent, sense parlar l’idioma i sense saber què passa”. Els van donar aigua i els van acomodar com van poder en un local de petites dimensions. “Tot i que estàvem més nervioses que ells, vam intentar calmar-los”, reconeix la Lola. Ella s’havia quedat sense bateria al mòbil i patia pel seu fill, a qui finalment va aconseguir localitzar.

A les vuit del vespre els Mossos van deixar sortir les dues dependentes. Als turistes els van desallotjar abans. La Lola va tornar caminant a casa. “Em va impressionar la situació. Una riuada de gent caminant en silenci pel carrer”, recorda.

Més continguts de