Mayte Cerón: “Vaig acabar sentint el mateix que si ho hagués viscut”

És psicòloga clínica i d’emergències i ajuda a “pair” el trauma de l’accident a persones que el van viure de prop

La psicòloga Mayte Cerón ha atès treballadors de comerços de la Rambla després de l’atac. / RUTH MARIGOT

“Els qui van viure l’atemptat del 17 d’agost no l’oblidaran mai, però el transformaran en un record desagradable sense que se’ls torni a activar el cos com si ho estiguessin vivint altre cop”. Mayte Cerón, psicòloga clínica i d’emergències, fa dies que treballa per ajudar a “pair” el trauma de l’accident a persones que el van viure de prop malgrat sortir-ne il·lesos.

L’atemptat va fer tornar la Mayte a Barcelona i reincorporar-se a la feina just l’endemà dels fets per atendre treballadors de comerços de la Rambla, com la botiga de Desigual que va refugiar ciutadans durant les primeres hores posteriors a l’atac. Recorda que quan va poder accedir a la zona -encara més buida de l’habitual i amb l’accés al Metro tallat- va trobar-se una plantilla de treballadors jove i compungida pels fets. La seva feina va consistir a atendre individualment els empleats per “ajudar-los a construir el relat de què havia passat, què havien sentit i pensat”. És un procés de “ventilació emocional” que resulta clau per anar integrant el que s’ha viscut, explica.

“El més dur va ser a la tarda, quan van arribar els treballadors del torn que eren a la botiga quan va tenir lloc l’atac terrorista davant seu”, recorda. Hi havia quadres d’angoixa, nervis, sensació d’ofec i també cansament. D’altres li relataven que els costava concentrar-se a la feina o que tenien pensaments repetitius de tota l’escena viscuda el dia abans. “El més important era que ho traguessin i explicar-los que tot el que sentien era completament normal”, explica la psicòloga. També hi havia treballadors que relataven insensibilitat i semblaven menys afectats, però l’experta també explica que en aquests processos cada persona va a un ritme diferent.

A la Mayte, l’atenció a aquestes persones l’ha posat a prova i de l’experiència n’ha tret un aprenentatge enorme: “He vist en els afectats la capacitat de refer-se després d’unes primeres converses, l’aprenentatge del que han viscut i la solidaritat”. També ella haurà d’integrar tot el que ha passat: “Escoltes tot el dia reaccions de gent afectada i acabes tenint les mateixes reaccions tu com si ho haguessis viscut”, afegeix. “Jo també he hagut d’anar traient-ho tot i vaig fer un bon plor quan vaig arribar a casa”, reconeix.

Més continguts de

El + vist

El + comentat