Mayte Cerón: “Vaig acabar sentint el mateix que si ho hagués viscut”

Barcelona“Els qui van viure l’atemptat del 17 d’agost no l’oblidaran mai, però el transformaran en un record desagradable sense que se’ls torni a activar el cos com si ho estiguessin vivint altre cop”. Mayte Cerón, psicòloga clínica i d’emergències, fa dies que treballa per ajudar a “pair” el trauma de l’accident a persones que el van viure de prop malgrat sortir-ne il·lesos.

L’atemptat va fer tornar la Mayte a Barcelona i reincorporar-se a la feina just l’endemà dels fets per atendre treballadors de comerços de la Rambla, com la botiga de Desigual que va refugiar ciutadans durant les primeres hores posteriors a l’atac. Recorda que quan va poder accedir a la zona -encara més buida de l’habitual i amb l’accés al Metro tallat- va trobar-se una plantilla de treballadors jove i compungida pels fets. La seva feina va consistir a atendre individualment els empleats per “ajudar-los a construir el relat de què havia passat, què havien sentit i pensat”. És un procés de “ventilació emocional” que resulta clau per anar integrant el que s’ha viscut, explica.

“El més dur va ser a la tarda, quan van arribar els treballadors del torn que eren a la botiga quan va tenir lloc l’atac terrorista davant seu”, recorda. Hi havia quadres d’angoixa, nervis, sensació d’ofec i també cansament. D’altres li relataven que els costava concentrar-se a la feina o que tenien pensaments repetitius de tota l’escena viscuda el dia abans. “El més important era que ho traguessin i explicar-los que tot el que sentien era completament normal”, explica la psicòloga. També hi havia treballadors que relataven insensibilitat i semblaven menys afectats, però l’experta també explica que en aquests processos cada persona va a un ritme diferent.

A la Mayte, l’atenció a aquestes persones l’ha posat a prova i de l’experiència n’ha tret un aprenentatge enorme: “He vist en els afectats la capacitat de refer-se després d’unes primeres converses, l’aprenentatge del que han viscut i la solidaritat”. També ella haurà d’integrar tot el que ha passat: “Escoltes tot el dia reaccions de gent afectada i acabes tenint les mateixes reaccions tu com si ho haguessis viscut”, afegeix. “Jo també he hagut d’anar traient-ho tot i vaig fer un bon plor quan vaig arribar a casa”, reconeix.