ATAC TERRORISTA A CATALUNYA

Ruth Navarro: “Els ferits estaven absents, en xoc”

La infermera es va encarregar de traslladar víctimes de la Rambla

“El destí és capritxós”, diu Ruth Navarro, infermera del cos sanitari especial del SEM que actua en situacions d’alt risc. I és que la tarda en què hi va haver l’atemptat a la Rambla de Barcelona els 24 professionals que formen aquesta unitat d’emergències mèdiques eren a casa descansant perquè a la nit els tocava treballar a la festa major de Gràcia. L’alarma de l’atac els va mobilitzar a tots ràpidament: havien d’anar cap al lloc dels fets. Amb les armilles antibales -els van avisar que a la zona hi podia haver tiradors actius-, la Ruth i el seus companys es van encarregar de treure els ferits que havien quedat aïllats als establiments comercials i traslladar-los fins a les ambulàncies. No va passar por, assegura, perquè l’adrenalina de la situació era més forta. Els ferits a qui ajudava, en canvi, estaven en xoc. “Quan els acompanyàvem amb prou feines parlaven, estaven absents. És normal, no havien tingut temps d’assimilar el que havia passat”, explica. Va ser dur, però quan la Rambla ja estava tranquil·la, per a ells el dia encara no s’havia acabat. El pas següent era agafar el cotxe i distribuir-se per uns quants indrets de la província de Girona per donar cobertura sanitària als cossos policials, que havien d’escorcollar alguns locals. Quan hi arribaven, la Ruth va rebre una nova alerta i un altre canvi de plans: una part de l’equip havia d’anar cap a Cambrils, on hi havia hagut el segon atropellament. Allà la seva feina va ser donar cobertura sanitària a la policia i als Tedax que hi treballaven. Encara que la Ruth té formació per enfrontar-se a situacions hostils i dures, mai n’havia viscut una d’aquestes característiques. “Va ser posar a la pràctica tot el que havíem après”, reflexiona.

Des d’aquell dia, igual que la resta de professionals que van treballar en els atemptats, ha rebut les gràcies i la felicitació de la ciutadania, un gest que agraeix: “Sempre dubtes si vam fer-ho tan bé com podíem. Les felicitacions reconforten, m’ajuden a repetir-me que vam fer tot el que vam poder”.

Més continguts de

El + vist

El + comentat