L’home que cuidava els cavalls
Gaspar Castelijns va anar a la bodega de l’avió juntament amb els cavalls en el trajecte cap a Rio
Tot i tenir 56 anys, Gaspar Castelijns és tot un debutant als Jocs de Rio. Aquest veterinari, nascut el 1960 al sud d’Holanda, a Leiden, va establir-se a Catalunya ja fa gairebé tres dècades, quan va fundar la primera clínica veterinària exclusiva per a cavalls a Valldoriolf, l’Hospital Equí de Barcelona. A Rio treballa com a veterinari de l’equip espanyol de doma.
Castelijns va créixer a Madrid, ja que el seu pare era el representant de la cambra de comerç holandesa i es van instal·lar a la capital. Allà va conèixer el món de l’equitació amb només quatre anys per herència familiar, perquè el seu progenitor ja havia competit i fins i tot havia guanyat alguna prova internacional.
El seu amor pels cavalls li va permetre compaginar sense problemes els estudis amb la competició com a genet fins a arribar a l’adolescència, poc abans de decidir que dedicaria la seva vida al món equí i començar a cursar veterinària, la mateixa carrera que el seu germà Hans.
La seva primera experiència olímpica la va tenir durant la preparació dels Jocs de Barcelona 92, en què va formar part del primer grup d’organitzadors, tot i que no va poder gaudir-ne per un canvi d’equip gestor mig any abans. Debutaria com a veterinari en una gran competició una dècada després, al Mundial que es va celebrar a Jerez l’any 2002.
Gaspar ha parat poc aquests últims mesos a casa seva, a Vilobí d’Onyar, o a la seva clínica a la Roca del Vallès, ja que ha hagut de conviure amb els cavalls que competiran a Rio. El procés per tramitar el viatge d’un cavall comença dos mesos abans d’uns Jocs, ja que han de passar “uns controls sanitaris per ser exportats de manera temporal”. El veterinari assegura que “els principals contratemps que poden patir aquests animals són estrès pel transport, o bé coses pitjors com còlics, pneumònies o ferides”, i que casos com aquests s’han de tractar de manera immediata.
Els equins han estat concentrats des de principis de juliol a Aquisgrà (Alemanya), abans d’agafar l’avió de càrrega que els va portar de Lieja (Bèlgica) a Rio ahir. Castelijns, que va anar a la bodega de l’avió juntament amb els cavalls en aquest trajecte, reconeix que “els moments més delicats són a l’hora d’entrar els cavalls als compartiments on viatgen més que a l’hora d’enlairar-se o d’aterrar” i que “preferiria no haver de tenir cap tipus de feina a Rio, ja que això significaria que els cavalls estan en un estat òptim de salut”.
