Jocs Olímpics

La brutícia, un rival més per penjar-se l'or

La contaminació dels estadis aquàtics a l’aire lliure de Rio posa en perill la salut dels esportistes

A cinc dies per a la seva posada en marxa, els Jocs Olímpics de Rio continuen nedant a contracorrent i ofegant-se en problemes. A terra i al mar, que és mig aigua mig brutícia. Fer unes braçades a la badia de Guanabara o la platja de Copacabana, on es disputaran les modalitats de vela, rem o triatló, entre altres, equival a capbussar-se en un femer, sense exageracions. La contaminació és tal que els esportistes, aconsellats pels seus equips tècnics, el Comitè Olímpic Internacional (COI) i experts brasilers en salut hauran de mantenir la boca i els ulls tancats durant la competició. L’estampa resultant és semblant a l’experiència de fer submarinisme d’alt risc en el moment en què et jugues una medalla d’or olímpica. La mesura, una nota surrealista més a Rio, no suposa una novetat per als esportistes, que, com la catalana Sara López (vela de 470), diuen que “és de sentit comú”. “No cal estar alerta. Vas navegant i vas veient plàstics i tot tipus de coses flotant. Ho tens sempre present. No te n’oblides, és instintiu. Realment fa molta angúnia”, comenta a l’ARA després d’haver-se entrenat durant un mes i mig al Brasil. L’olímpica del CN El Balís, que forma parella amb la seva cosina Bàrbara Cornudella, viu el seu debut amb una inusual dosi d’incredulitat davant les pèssimes condicions de l’entorn. “Possiblement és la cita amb més brossa que he vist mai. Només un torneig a Turquia, l’any 2010, s’hi acosta. De fet, allò va marcar un llistó negatiu. En parlava fa poc amb la família, que em feia comparar. Rio és pitjor, clarament”, assegura, i afegeix que també s’ha preparat perquè no l’afecti aquest aspecte: “Al febrer vam estar a l’Argentina. Navegàvem a la desembocadura del riu i hi baixaven milions de plantes. No era brutícia, però era molt incòmode i va ser com un entrenament”. El testimoni de López no provocarà cap incendi. Els Jocs ja cremen sota les flames del caos. “Els atletes estrangers nedaran, literalment, entre merda humana. I estan en risc de patir alguna malaltia”, va dir dies enrere el metge brasiler Daniel Becker al New York Times. L’amenaça és un rotavirus en particular, un virus infecciós per als humans que causa malalties respiratòries, digestives -com diarrea i vòmits- i en alguns casos problemes de cor.

Falta de previsió i reacció

El més greu de la situació és que era previsible. “ La nostra plaga més important a escala nacional és bàsicament sanitària. Els Jocs únicament l’han donat a conèixer”, diu Andrea Correa, la responsable de Medi Ambient de l’estat de Rio de Janeiro. Com és habitual durant la recta final de la preparació de l’esdeveniment, “els ecosistemes on es fan les competicions han de superar uns paràmetres, uns tests especials”, segons comenta Marisol Casado, presidenta de la Federació Internacional de Triatló. “Quan vam encarar el repte de donar el vistiplau als Jocs aquesta era la nostra preocupació. Tot va anar bé, però, i les condicions semblaven favorables. Hem tingut i encara tenim confiança en el resultat d’aquest examen”, apunta, amb més prudència que seguretat.

“L’organització en la construcció dels estadis a l’aire lliure on se celebren les disciplines aquàtiques és bona. Rio compleix els mínims, però hem tingut competicions de més alt nivell. No estem parlant de tenir simplement el més bàsic, però tampoc d’estar treballant rodejats de luxe”, diu. L’organització, precisament, amb l’ajuda d’un grapat de voluntaris, ha treballat per evitar la fotografia d’esportistes nedant envoltats de peixos morts, un panorama habitual durant aquests últims mesos. Una solució supèrflua que situa les estrelles, els protagonistes, en una posició preocupant, a un pas de provocar l’esclat d’una nova crisi sanitària.

Més continguts de