La delegació espanyola, en mans de Nadal i Belmonte
Barcelona“Els dirigents van parlar de superar la xifra de medalles d’Atenes i va ser una temeritat”, explica una persona propera a l’olimpisme espanyol. Després dels primers dies de competició, la delegació espanyola viu pendent dels èxits de Mireia Belmonte (protagonista dels dos metalls que llueixen al medaller espanyol, especialment l'or que ha fet pujar Espanya 20 llocs a la classificació) i Rafa Nadal, dos dels seus esportistes més mediàtics, ja que s’han esfumat altres opcions de medalles. Malgrat que les previsions inicials ja parlaven de guanyar més medalles en la segona meitat del calendari dels Jocs, la preocupació ha arribat després de veure com algunes apostes es quedaven sense premi. El mal moment de la selecció masculina de bàsquet, derrotada en els dos primers partits de la fase de grups, tampoc ha ajudat a mantenir l’optimisme en una delegació que no podrà acostar-se a les 20 medalles d’Atenes el 2004, quan Espanya va guanyar més medalles que mai amb l’excepció, esclar, dels Jocs de Barcelona, quan van ser-ne 22.
“Una xifra real de medalles seria 15. Però els resultats d’aquests dies poden portar la xifra final a unes 13”, s’explica des de Rio de Janeiro, moderant cada dia una mica més el missatge. Una xifra que suposarà no poder aturar una trajectòria descendent: 20 medalles el 2004, 18 el 2008 i 17 el 2012. “L’objectiu és superar els resultats de Londres”, deia pocs dies abans dels Jocs el secretari d’estat per a l’Esport, Miguel Cardenal, que va considerar que “no afectaria” en res la reducció de subvencions públiques als esportistes: dels 62,2 milions l’any anterior dels Jocs de Londres s’ha passat a 44,3 abans dels Jocs de Rio de Janeiro. A més, el pla ADO ha reduït de manera significativa el seu pressupost, dels 51 milions als 31.
Espanya considerava que hi havia 46 opcions de medalla clares, però moltes han caigut ja aquests primers dies. Alejandro Valverde i el Purito Rodríguez no van poder pujar al podi al ciclisme de carretera, per exemple. Ahir Jonathan Castroviejo es va quedar a tres segons de fer podi, i el boxejador canari Samuel Carmona va caure als quarts de final. María Bernabéu, al judo, tampoc va poder acabar amb la sequera espanyola en aquest esport, amb cap medalla des de l’any 2000. Els dies anteriors el gimnasta Ray Zapata no va arribar ni a la final i els representants del tir olímpic, Sònia Franquet, Fátima Gálvez i Alberto Fernández, tampoc van poder arribar a les medalles. A més de decepcions en judo, piragüisme i boxa, Espanya ha vist com Garbiñe Muguruza fallava al torneig individual de tenis femení.
Pendents de Carolina Marín
“La lesió d’un home destinat a fer medalla, el triatleta Javier Gómez Noya, va ser un cop fort”, admet Alejandro Blanco, president del Comitè Olímpic Espanyol, que segueix defensant que la xifra de medalles pot acostar-se a la dels últims Jocs, ja que falta per veure entrar en acció esportistes com la campiona del món de bàdminton Carolina Marín, segurament una de les opcions més clares de medalla, o els lluitadors de taekwondo, com Joel González i Jesús Tortosa. A més, malgrat sumar derrotes a la fase de grups, les seleccions femenines de waterpolo i handbol encara poden lluitar per ser finalistes. Passa el mateix al vòlei platja masculí, amb Herrera i Gavira; al femení, amb Lili Fernández i Elsa Baquerizo, i a l’hoquei sobre herba masculí, classificats tots per als vuitens de final.
L’hora de l’atletisme
Aquest divendres també es posarà en marxa el programa d’atletisme, amb totes les mirades centrades en Usain Bolt. Per a l’equip espanyol, que no aconsegueix cap medalla en atletisme des de l’any 2004, hi ha confiança en el paper del marxador Miguel Ángel López, el saltador de tanques Orlando Ortega i especialment la saltadora d’alçada Ruth Beitia, clara candidata a lluitar per ser al podi.
La delegació espanyola fins ara ha rebut alegries gràcies a dos dels noms més mediàtics, Mireia Belmonte, la primera que va guanyar una medalla a Rio de Janeiro i la primera, també, en aconseguir l'or, i un Rafa Nadal que arribava sense ritme però que ha vist que aspira a tres medalles. En el torneig individual, a més, la derrota de Djokovic reforça la candidatura del jugador de Manacor.
