POLÈMICA
Balears 01/09/2015

Ensenyat diu que no té res en contra dels pagesos extremenys, però el PP i C's li exigeixen que rectifiqui

El grup popular al Consell de Mallorca durà una moció en el proper ple perquè el president, qui creuen que "no està a l'altura", demani disculpes

M. P.
4 min
ISAAC BUJ

PalmaEnsenyat vol donar la polèmica sobre Extremadura per tancada i aquest dilluns migdia ha tret les pròpies arrels pageses per aclarir que no té res en contra dels agricultors d'Extremadura ni dels de les Illes Balears, amb referència a la polèmica encetada arran de les seves declaracions en una entrevista a 'El Mundo-El día de Baleares' en què va dir que Josep Antoni Duran i Lleida tenia raó quan fa anys va dir que “els pagesos d'Extremadura cobraven un sou per quedar asseguts al bar”. “No tenc res en contra dels agricultors d'Extremadura ni de Mallorca. Jo vénc de família pagesa i sé les dificultats que tenen aquí i a Extremadura, per tant, no es tracta que a Extremadura a ningú li treguin el que té, sinó que als d'aquí se'ls tracti de manera justa”, ha dit Ensenyat.

“Jo tancaria la polèmica perquè no és més que una anècdota”, ha dit el president del Consell de Mallorca després de la conferència de presidents que ha tingut lloc aquest dilluns al Consolat de Mar.

Assegura que se l'ha tret de context i insisteix que “el que volia era cridar l'atenció davant la situació de finançament que tenim a les Illes Balears i en especial a Mallorca, on estam per davall del finançament de totes les comunitats autònomes”, ha dit.

El president del Consell va enviar aquest diumenge una carta a Fernández Vara i ha explicat que també ha concedit entrevistes a mitjans de comunicació extremenys, per la qual cosa espera tancar la polèmica.

Barceló: “L'exemple va ser desafortunat”

“L'exemple va ser desafortunat, perquè ni els ciutadans d'Extremadura ni els de Balears no són responsables d'aquesta situació”, ha dit el vicepresident del Govern i conseller de Turisme, Biel Barceló, amb referència a Ensenyat. Tot i això, creu també que la carta que va escriure després adreçada al president extremeny i en la qual detallava els problemes de finançament de les Balears és “impecable”. "L'exemple va ser desafortunat perquè tenc claríssim que ni els ciutadans d'Extremadura ni els de les Balears no són responsables d'aquesta situació; el responsable és un govern de l'Estat que ha volgut mantenir una situació que és insostenible, que mira cap a un altre costat i que crea aquest conflicte", ha retret el vicepresident balear.

Barceló creu que al govern de l'Estat “li va bé” que hi hagi conflictes entre comunitats autònomes pel finançament autonòmic. “Al govern de l'Estat li va bé que hi hagi conflictes regionals i que mirem el que rep un i rep l'altre”, ha dit.

“El que és innegable és que el govern d'Extremadura, amb un milió d'habitants, disposa de 5.000 milions d'euros anuals per destinar a les mateixes competències que tenim nosaltres, mentre que nosaltres tenim 3.500 milions amb el mateix nombre d'habitants i amb quatre illes que s'han de repartir aquests recursos. Això per mi no és just”, hi ha insistit. Barceló assegura que la culpa no és dels ciutadans extremenys, “però el que no pot ser és que els ciutadans de Balears siguin els perjudicats per una situació que cap govern espanyol, de cap color polític, no ha volgut afrontar i solucionar”.

El PP presenta una moció perquè rectifiqui i diu que no està a l'altura

El PP ha vist un filó en les declaracions d'Ensenyat i aquest mateix dilluns ha presentat una moció per al ple ordinari de la setmana que ve, en què s'exigirà al president que rectifiqui. “Una persona es pot equivocar fent declaracions, però no s'entén que tenint la possibilitat de rectificar, no ho hagi fet i no hagi demanat disculpes”, ha dit el portaveu del Partit Popular al Consell de Mallorca, Mauricio Rovira.

“S'ha menyspreat greument els treballadors i ciutadans d'una altra comunitat autònoma i aquest menyspreu ha donat una mala imatge del Consell de Mallorca”, ha afegit, mentre titllava les paraules d'Ensenyat de “sectàries, radicals, extremistes i intransigents”.

Rovira creu que Ensenyat “no està a l'altura” per governar el Consell, del qual ha dit que “no és el camp de batalla per aconseguir la independència”. “Un partit minoritari [MÉS] no pot governar com si el Consell fos un 'cortijo'”, ha afegit.

Per això, ha demanat als socis de govern d'Ensenyat que “posin sentit comú, rectifiqui i demani disculpes. Es pot demanar més finançament sense insultar”, ha dit el portaveu popular.

Mentrestant, el PP d'Extremadura també ha anunciat que presentarà una proposta de reprovació de les paraules del president del Consell a l'assemblea autonòmica. L'objectiu és que “es faci públic el sentir general de la regió en contra de les declaracions d'aquest representant autonòmic”, ha dit el portaveu del PP extremeny, Fernando Pizarro. Igualment, ha convidat Ensenyat a visitar Extremadura i conèixer “de veres” la feina que fan “no des dels bars”.

Ciutadans demana el cessament d'Ensenyat a Armengol

Ciutadans ha anat més enllà que el PP i ha demanat, fins i tot, el cessament del president del Consell de Mallorca. “Està representant una institució, no un partit, i aquestes declaracions no són acceptables”, ha afirmat Pericay sobre les afirmacions d'Ensenyat en el diari 'El Mundo', que ha considerat una mostra del “pancatalanisme” propugnat per MÉS, PSIB i Podem. Per això, ha reclamat a la líder del PSIB i presidenta del Govern, Francina Armengol, que exigeixi al seu grup en el Consell de Mallorca que reclami la rectificació d'Ensenyat o en forci el cessament en cas que no corregeixi les seves manifestacions.

Continuen les reaccions del sector agrari

No només el president d'Extremadura, Guillermo Fernández Vara, ha dit que “sobra gent així”, amb referència a Ensenyat, sinó que la Unión de Agricultores y Ganaderos de Extremadura també ha anunciat una querella criminal si el president de la institució insular no rectifica abans de 10 dies.

D'altra banda, l'organització APAG Extremadura ASAJA també ha criticat la “ignorància i desvergonya” del president del Consell. Mitjançant un comunicat, APAG ha dit que les “mal anomenades ajudes al camp no són altra cosa que subvencions indirectes als consumidors, a les famílies i a cada un dels ciutadans, que permeten dur a la taula productes excepcionals a preus, normalment, molt per davall dels seus costos de producció”. També han demanat una rectificació.

stats