LES FILTRACIONS DE SNOWDEN
Internacional 31/10/2013

Alemanya exigeix a Obama un pacte de no espionatge

Un grup d'emissaris de Merkel es planten a Washington per exigir claredat

Isaac Lluch
3 min
CARES LLARGUES  Els eurodiputats (entre ells Salvador Sedó, de CiU, el segon per la dreta) van marxar de Washington sense respostes  sobre l'espionatge.

MunicLa cancellera Angela Merkel ha estat suposadament espiada per l'Agència Nacional de Seguretat (NSA) nord-americana, i tota la classe política i l'opinió pública alemanyes estan d'allò més indignades. Potser haurien d'haver posat el crit al cel abans que una de les directament afectades fos la cap del govern de Berlín, per exemple quan es va fer pública la vigilància massiva de ciutadans.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Els socialdemòcrates de l'SPD, Els Verds i Die Linke volen crear una comissió d'investigació parlamentària per aclarir l'embolicat assumpte de la NSA, mentre que la premsa local reclama reformes per reforçar els drets civils contra l'espionatge sense descartar que algun alt representant dels Estats Units viatgi a Berlín per demanar disculpes públiques.

Des de les files aliades a la cancellera també s'han elevat les crítiques contra l'administració Obama. El ministre alemany d'Interior en funcions, Hans-Peter Friedrich, ha amenaçat amb l'expulsió de diplomàtics nord-americans si es prova que van punxar el mòbil de Merkel. Alexander Dobrindt, el secretari general de la Unió Socialcristiana bavaresa a la qual pertany el mateix Friedrich, va reblar ahir des de les pàgines de Die Welt que "la digitalització del món no ha de conduir a una hegemonia mundial digital que es reparteixin els EUA i la Xina".

En aquest context de tensió va aterrar ahir a Washington una eminent delegació de la cancelleria alemanya per exigir a la Casa Blanca un compromís concret que no es repetiran més episodis de vigilància massiva entre països amics. El govern alemany reclama un acord de no espionatge, segons l'agència alemanya de notícies DPA: els nord-americans haurien de comprometre's a renunciar a espiar el govern, les autoritats i els representants diplomàtics alemanys, i a respectar lleis alemanyes de protecció de dades i l'esfera privada dels ciutadans. Segons el plantejament de Berlín, tampoc s'hauria d'autoritzar cap vigilància sense motiu, si bé quedaria clar que es continuarien duent a termes activitats secretes per combatre el terrorisme i el tràfic d'armes.

L'assessor en política exterior i seguretat de Merkel, Christoph Heusgen, i el coordinador dels serveis secrets alemanys, Günter Heiss, van encapçalar la visita a Washington per reunir-se amb l'assessora de seguretat nacional d'Obama, Susan Rice, i l'assessora d'antiterrorisme, Lisa Monaco. En els pròxims dies, també viatjaran a Washington els presidents del serveis secrets alemanys de la BND, Gerhard Schindler, i de l'Oficina Federal de Protecció de la Constitució, Hans-Georg Maassen.

Delegació d'alt nivell

Si bé el portaveu del govern alemany, Steffen Seibert, es va afanyar a indicar que no s'informaria del progrés de les converses, la sola presència de Heusgen a Washington es considera una explícita assumpció del "greu trencament de confiança" entre la Casa Blanca i la cancelleria. Heusgen té tota l'aprovació de Merkel. Va ser a través d'ell que la cancellera va retreure a Obama que la NSA l'havia espiada. Rice, l'assessora del president nord-americà, va informar Heusgen que podia descartar que ara o en el futur hi hagués espionatge a Merkel, però no que no hagués existit en el passat.

Independentment del resultat d'aquesta trobada a Washington, i en el context de la suposada vigilància al mòbil de Merkel (seria des del 2002 a la llista de la NSA), Alemanya vol presentar aquesta mateixa setmana una resolució davant l'ONU contra l'espionatge de comunicació electrònica. Mitjançant això, tots els estats quedarien exhortats a revisar les seves lleis i pràctiques d'accions de vigilància a l'estranger. El text es redactaria amb el Brasil, després que es filtrés que la seva presidenta, Dilma Rousseff, també va ser espiada.

El director del CNI compareixerà al Parlament

El director del Centro Nacional de Inteligencia (CNI), Félix Sanz Roldán, compareixerà els pròxims dies a la comissió de secrets oficials del Congrés de Diputats per explicar, sense actes públiques, els detalls del programa d'espionatge massiu dels Estats Units en relació a Espanya. Ho va anunciar ahir el president espanyol, Mariano Rajoy, al Parlament. És la resposta espanyola a les declaracions del director de la NSA, el general Keith Alexander, que dimarts va afirmar al Senat nord-americà que van ser els serveis secrets espanyols i francesos els que van fer l'espionatge massiu al servei de la NSA.

Per la seva banda, el ministre d'Exteriors espanyol, José Manuel García-Margallo, va reiterar ahir des d'Estònia, en visita oficial, que encara no ha rebut explicacions de Washington sobre l'abast de l'espionatge nord-americà a Espanya. Madrid ho va demanar al juliol, a l'agost i altre cop dilluns passat, quan va convocar l'ambaixador dels EUA, James Costos. "Només quan tinguem notícies i hàgim rebut explicacions podrem actuar", va dir el ministre.

Segons l'article del col·laborador d'Edward Snowden publicat dilluns a El Mundo, l'agència nord-americana va rastrejar seixanta milions de trucades en un sol mes, cosa que Rajoy considera, si es confirma, "un acte inacceptable entre països amics".

stats