Quan l’Anschluss va eliminar Alemanya

Cap / D’esportsNomés un cop en la història, el 1938, la selecció alemanya va ser eliminada a la primera ronda del Mundial. Des de llavors, el pitjor resultat han sigut, com a mínim, uns quarts de final. El partit contra Corea del Sud, doncs, és clau per a la mannschaft per no acabar com aquell llunyà 1938. Però llavors tot era diferent. En primer lloc no hi havia fase de grups i es jugaven directament els vuitens de final, que Alemanya va perdre contra Suïssa. I, en segon lloc, a Alemanya hi manava Hitler.

Molts historiadors de l’esport alemany creuen que la derrota dels alemanys contra els suïssos el 1938 va estar provocada per la política. Alemanya, després d’haver fracassat en el torneig de futbol dels Jocs Olímpics de Berlín del 1936, havia organitzat un bon equip capaç de golejar els danesos per 8-0 uns mesos abans del Mundial de França. No estaven al nivell d’italians o hongaresos, els favorits, però tenien un bon equip, entrenat per Sepp Herberger. Amb ell a la banqueta Alemanya havia guanyat 10 partits d’11, però tot va canviar el 12 de març del 1938, quan l’Alemanya nazi es va annexionar Àustria -l’Anschluss-. Àustria va deixar de ser independent i va passar a formar part del Tercer Reich, tal com volia Hitler, després de ser envaïda abans d’un referèndum ratificat amb el 99,73% dels vots, tot i que més del 10% de la població no va poder votar perquè era jueva o militava en partits d’esquerres. Àustria passava a formar part de la província d’Ostmark, i més de 700.000 persones serien tancades a la presó o en camps d’internament abans de l’estiu. L’annexió també significava que la selecció d’Àustria, que s’havia classificat per al Mundial i, de fet, tenia un equip millor que Alemanya -havia sigut subcampiona del món el 1934-, deixava d’existir. Els nazis van organitzar un últim amistós entre Àustria i Alemanya, com a símbol del naixement d’un nou equip unificat, i els austríacs van rebre el consell de no guanyar. Però ho van fer, van guanyar per 2-0 amb un gol de la seva estrella, Matthias Sindelar, que amb 35 anys es va retirar per no haver de jugar amb l’esvàstica al pit. El 1939 Sindelar es trauria la vida al seu pis en un suïcidi encara misteriós.

El primer partit de la nova Alemanya, amb jugadors austríacs, es va jugar a Berlín contra els anglesos. El partit va ser molt recordat, ja que els britànics van acceptar de fer la salutació nazi. Però després van golejar els alemanys per 3-6, en un primer avís per a navegants. Herberger havia rebut l’ordre de barrejar jugadors austríacs i alemanys, però al vestidor uns i altres no s’avenien; els alemanys sospitaven que els austríacs no posaven la cama amb prou ganes i jugaven a un nivell inferior, com una protesta silenciosa per l’Anschluss. Així, el 4 de juny del 1938 a París, Alemanya debutava al Mundial contra Suïssa. En aquella França on manava el front popular d’esquerres, els alemanys van ser insultats i hi va haver pluja d’ampolles sobre la gespa. El partit va acabar en un empat a 1 que obligava a repetir-lo, segons les normes de l’època. El 9 de juny, els suïssos eliminaven per sorpresa un equip titular format per sis alemanys i cinc austríacs. Herberger sempre va dir que Alemanya hauria jugat millor sense jugadors austríacs. “No és que no juguessin bé, és que no volien compartir vestidor amb els alemanys”, va explicar anys més tard.