Colòmbia i Anglaterra, llestes per somiar a arribar molt lluny

BarcelonaEn un Mundial amb pocs favorits vius, Colòmbia i Anglaterra aspiren a arribar lluny abans de trobar-se en uns vuitens de final de pronòstic incert (20.00 h / Telecinco). La tercera presència colombiana als vuitens de final d'un Mundial –després d'Itàlia 1990 i el Brasil 2014– torna a alimentar els somnis de glòria del conjunt de José Pékerman.

Però si fa quatre anys el conjunt cafeter va saber aprofitar la baixada de moral de l'Uruguai, equip al qual li acabaven de comunicar la sanció per a Luis Suárez, per imposar-se al Maracanã, ara s'enfronta a un equip reforçat anímicament, que es creu capaç de tot. L'equip anglès de Gareth Southgate, el tercer més jove del torneig amb 26 anys de mitjana, ha canviat l'estat d'ànim d'un país que fa tan sols dos anys va viure el seu moment més baix, quan Islàndia els va ridiculitzar a l'Eurocopa.

Bona part de la culpa la té Harry Kane, convertit en el golejador del Mundial i, a més, en el líder que Anglaterra tant ha trobat a faltar. Però a Southgate se li recrimina ara la seva decisió d'infestar de suplents el tercer partit. El tècnic va fer vuit canvis, va perdre contra Bèlgica i el segon lloc del grup els va creuar amb Colòmbia, el rival menys desitjat. Perquè la selecció colombiana fa por.

El conjunt de José Néstor Pékerman, després d'un començament de torneig per oblidar amb una sorprenent derrota a les mans del Japó (1-2), va canviar el rumb en les dues següents jornades, amb triomfs contra Polònia (3-0) i el Senegal (1-0), i va arribar a vuitens com a primer del grup H.

Amb la defensa apuntalada, amb Ospina recuperant el seu millor nivell i la dupla Davinson-Mina totalment assentada en l'eix de la defensa, Carlos Sánchez recuperat per a la causa, Quintero exercint de 10 i Falcao a dalt, l'únic –i important– dubte és saber si James Rodríguez arribarà a temps.