L’APUNT DEL MUNDIAL

Croàcia, Ucraïna i les amistats perilloses

Un segon vídeo del jugador croat Domagoj Vida aixeca polseguera tant a Rússia com a Sèrbia

Andriy Pavelko, el president de la Federació de Futbol d’Ucraïna, va aparèixer ahir al Parlament del seu país amb la samarreta i una bufanda de la selecció de Croàcia. Davant els parlamentaris, que el van ovacionar, Pavelko va anunciar que la Federació ucraïnesa oferiria feina a Ognjen Vukojevic, l’exjugador croat que formava part fins fa dos dies del cos tècnic de la selecció croata. Vukojevic va gravar un vídeo amb el futbolista Domagoj Vida al vestidor de l’estadi de Sotxi just després que els croats es classifiquessin per a les semifinals del Mundial, dedicant el triomf contra els russos a Ucraïna. La polseguera que va aixecar el cas va provocar que la Federació croata acomiadés Vukojevic, que havia jugat sis anys a Ucraïna. A més, va ser multat amb 15.000 euros. Per això la Federació ucraïnesa, per boca de Pavelko, li ofereix feina i diners com a mostra d’agraïment pel “detall” al seu poble.

El Mundial de Rússia arribava com un dels més polititzats dels últims anys pel paper del govern de Moscou al tauler d’escacs internacionals. I el conflicte d’Ucraïna era clau. El 2013 una revolta contra el llavors president del país, Víktor Ianukóvitx, que era favorable als interessos russos, va comportar un canvi de govern a Ucraïna. Però a les zones on Ianukóvitx tenia suport, com Crimea i l’est del país, grups armats amb el suport de Moscou van proclamar la independència. Crimea va acabar annexionada per Rússia en un moviment que no ha reconegut la comunitat internacional, i la guerra continua a les zones de Donetsk i Lugansk. El cas semblava destinat a no ser protagonista al Mundial perquè Ucraïna no s’hi va classificar. Però sí que s’hi va classificar Croàcia, que a més n’ha eliminat els russos.

Històricament, un dels grans aliats de Rússia ha sigut Sèrbia. Dues nacions eslaves de confessió ortodoxa. Rússia va donar suport al govern de Belgrad durant la Guerra dels Balcans i grups nacionalistes dels dos països mantenen lligams, com passa amb grups radicals d’equips de futbol. En contrapartida, s’han creat lligams entre ucraïnesos, rivals de Rússia, i croats, enfrontats als serbis. A la zona del Donbass, grups armats d’extrema dreta ucraïnesos s’han fet fotografies amb banderes croates i, de fet, desenes de croats van anar a lluitar al bàndol ucraïnès. Alguns grups d’aficionats radicals croats han omplert Moscou aquests dies d’adhesius amb banderes de Croàcia i d’Ucraïna unides i, per acabar-ho d’adobar, ha aparegut un segon vídeo al vestidor croat en què Domagoj Vida canta que cal “cremar Belgrad”. Quan se li va preguntar pel vídeo, va explicar que es referia a una discoteca de Kíev anomenada Belgrad on anava a celebrar els èxits quan jugava al Dinamo de Kíev.

La polèmica arriba just quan el govern croat, en contra de la posició dels partits més extremistes, s’acostava a Moscou. Si fa dos anys Zagreb va oferir-se per ajudar Ucraïna en la guerra de l’est del país utilitzant la seva “experiència dels anys 90”, referint-se a la Guerra dels Balcans -quan es van recuperar zones de Croàcia de majoria sèrbia expulsant-ne els habitants-, els últims mesos la presidenta croata Kolinda Grabar-Kitarovic havia signat acords amb Moscou, i empreses russes com Gazprom havien entrat al mercat croat. Quan hi ha diners pel mig tot canvia.

Més continguts de

El + vist

El + comentat