LA PISSARRA DEL MUNDIAL

Dominar les àrees i els moments de patiment

Serà clau la gestió de l'angoixa d'intentar-ho i no encertar-la, o de ser assetjat i haver de resistir

Dèiem ahir que la tendència d’aquest Mundial sembla que premiarà la selecció més consistent defensivament, però tot va lligat, evidentment, a l’olfacte golejador que pugui tenir la candidata principal. Per molt que la por a perdre pugui començar a condicionar els plantejaments, que fins ara han sigut relativament agressius, no crec que la cosa es mogui des dels 0-0. Serà, més aviat, cosa de gestionar l’angoixa d’intentar-ho i no encertar-la, o de ser assetjat i haver de resistir. Més que mai, i arribats al punt decisiu del torneig, el domini de les àrees en els moments clau serà determinant.

De les vuit quartfinalistes, n’hi ha cinc que dominen especialment les finalitzacions a l’àrea petita. Anglaterra (15%) i el Brasil (12%) són clarament les que més rematades han generat a pocs metres de porteria, i les segueixen l’Uruguai i Suècia (8%) i, una mica més distanciadament, Croàcia (6%), que és, amb diferència, la que més i millor ho intenta des de fora de l’àrea (on Modric i Rakitic són una amenaça constant). Rússia, que no ha comptabilitzat cap xut des de la distància curta, és la que més cops ho ha intentat dins de l’àrea gran, des d’on finalitza el 67% dels seus atacs. Bèlgica (58%) i Suècia (57%) són les altres seleccions que concentren el seu pes ofensiu en accions pròximes al punt de penal. Són equips equilibrats en els seus atacs per bandes i tenen en la centrada una de les seves principals fortaleses.

França, que genera per fora (sobretot, amb l’avió Mbappé) però no necessàriament des de la pilota penjada, és una de les seleccions que menys joc ha sigut capaç de concentrar en el carril central (20%), una dada que l’acosta als paràmetres de Rússia, més còmoda per la dreta (43%) que per l’esquerra (36%), al contrari que el Brasil, que pràcticament ho fa passar tot per la banda esquerra de Coutinho i Neymar (43%).

Posats a destacar desequilibris, hi ha una dada al·lucinant d’Anglaterra: el 79% dels seus xuts s’han fet des de la zona central. No ho intenta des dels costats, des d’on França, el Brasil o Bèlgica són especialment punyents gràcies a la insistència dels seus xutadors (Neymar, Coutinho, Griezmann o Hazard), que sovint parteixen de zones laterals per buscar porteria. En canvi, als anglesos és Harry Kane qui, activat sobretot per Kyle Walker, ho concentra pràcticament tot a l’últim terç. És com Suècia, en mans del poder rematador de Forsberg en l’arribada i de Berg en la presència.

Avui a l’Uruguai-França serà divertida la batalla per controlar els duels aeris. Són dues seleccions amb gust per la passada llarga (12%), amb Varane i Giménez com a dominadors dels refusos, i Stuani (si acaba sent qui supleixi Cavani) i Giroud com a estendards del rematador pur. Del Brasil-Bèlgica, m’interessarà mirar qui regateja més (i més útilment) entre Neymar i Hazard, i quina capacitat té De Bruyne de seguir sent el més clarivident en l’última passada, la que deixa Lukaku a punt de gol. I si la cosa arriba a la intervenció dels porters, potser Muslera conviurà millor amb el pànic que Lloris i Courtois transmetrà més fiabilitat que Allison.

Més continguts de

El + vist

El + comentat