L'APUNT DEL MUNDIAL

I si Hierro truqués a Lopetegui?

Malgrat que Espanya ha acabat primera de grup, l’immobilisme del seleccionador ha provocat les primeres crítiques acarnissades

No fa ni tres setmanes que és en el càrrec i ja no sap com esquivar les garrotades. Si Fernando Hierro s’hagués imaginat per uns minuts la pluja de crítiques que li podien arribar a caure potser hauria declinat ser el seleccionador espanyol. I això que la roja ha passat ronda i com a primera de grup. Però una cosa són els resultats, austers, i una altra el joc. I en això hi ha la sensació general que o bé la selecció espanyola fa un pas endavant o bé l’aventura a Rússia s’acabarà força aviat.

Els partits de la primera fase han servit per evidenciar un parell de coses. D’entrada, que el plantejament inicial de Julen Lopetegui no era perfecte. I després, que Fernando Hierro no s’acaba d’atrevir a fer retocs. Després d’empatar contra el Marroc, gairebé tothom a la selecció va fer autocrítica, començant pel seleccionador i acabant pels jugadors. El discurs era senzill i obvi: “Cal fer millor les coses”. Ara bé, ningú va dir res de canviar les peces, almenys de portes endins. En canvi, a l’entorn hi ha unanimitat a reclamar modificacions i asseure jugadors que no estan rendint com s’esperava. Julen Lopetegui es va encarregar de confeccionar la llista i segur que tenia al cap les diferents variacions en cas que l’invent no funcionés a la primera. El que passa és que al seleccionador basc li van tallar el cap a dos dies del debut i ara tot són preguntes sense resposta que no fan més que erosionar la figura d’un Fernando Hierro que, veient-lo als partits i a la sala de premsa, sembla una mica superat pel càrrec.

Canviar les coses

El dia que el Madrid va anunciar el fitxatge de Lopetegui es va provocar un gran terrabastall a la Federació Espanyola, i el seu president, Luis Rubiales, va haver de prendre decisions en calent perquè no tenia temps material per rumiar-s’ho gaire. Hierro va dir el sí a correcuita i es va marcar la premissa de tocar el mínim de coses possibles. Però, i aquest és el problema que té ara mateix Espanya, s’està demostrant que cal tocar-ne moltes.

En aquesta tessitura ha reaparegut la gota malaia que arriba de Madrid: que Rubiales la va vessar fent fora Lopetegui, amb qui tot això no passaria. Però aquesta teoria és tan interessada com falsa, perquè aleshores el debat seria un altre. M’explico. Entre els tertulians i columnistes hi havia certa unanimitat a demanar un parell de canvis de cara al pròxim partit, el del porter i el del lateral dret. Però si Lopetegui fos el tècnic, com s’interpretarien les rotacions? Si les fes, la gent es preguntaria què en pensa de tot això Florentino Pérez, perquè tant David De Gea com Carvajal són dues de les ninetes dels seus ulls. I si els mantingués a l’onze, llavors es diria que el president del Madrid és qui realment fa les alineacions a la selecció. Per no parlar de la possibilitat que Koke sortís de titular. Un matalasser! On vas a parar...

Dilluns a la nit, mig Espanya brindava amb vodka perquè s’havien alineat els astres i la roja acabava primera de grup, classificada a la part més assequible del quadre, malgrat haver guanyat tot just un dels tres partits i per la mínima, contra els iranians. Ara el pròxim rival és Rússia, un equip que, per més amfitrió que sigui, és de nivell inferior a la selecció espanyola. En teoria, esclar, perquè també eren rivals fàcils tant l’Iran com el Marroc, i ja s’ha vist com va acabar la cosa.

Segur que en aquests moments Fernando Hierro desitjaria parlar amb Julen Lopetegui per demanar-li consell. Llàstima que no li pugui trucar. ¿O potser sí?

Més continguts de