L’APUNT DEL MUNDIAL

Joachim Löw i la síndrome Del Bosque

El tècnic de la ‘mannschaft’ ha donat les claus a l’equip que va guanyar el Mundial fa quatre anys

AJoachim Löw li està passant una cosa similar al que li va passar fa quatre anys a Vicente del Bosque. Tot i ser el vigent campió mundial, no hi ha un clima d’eufòria sinó d’escepticisme. El debut amb derrota contra Mèxic va provocar goteres visibles a la mannschaft. La victòria d’ahir contra Suècia, in extremis, va tapar algunes vies d’aigua, però no totes, ni de bon tros.

A l’equador de la fase de grups, s’està evidenciant que les favorites estan tenint molts problemes per aconseguir la victòria. El Brasil, Espanya... i no parlem de l’Argentina. Per ara, només França ha guanyat els dos partits, però per la mínima i amb un futbol més aviat justet. Passa que, mentre en el cas francès fa la sensació que la selecció està en vies de creixement, a Alemanya sembla que l’equip s’acosta a l’ocàs.

Igual que li va passar a Espanya el 2014, els alemanys han viscut dies convulsos a la prèvia del Mundial. Els resultats als partits de preparació no van ser els previstos, però sobretot preocupaven el joc col·lectiu i les individualitats, claus en un torneig tan curt i sense marge d’error com un Mundial. Problemes que venen arran de la llista de convocats, on no falten les vaques sagrades, els jugadors que van aixecar el títol ara fa quatre anys. Per més que Löw es defensi dient que hi ha noves incorporacions, el cas és que, per ara, qui té les claus de la mannschaft són jugadors que voregen la trentena. Els altres, a la llista però sense protagonisme. Si fem números ho veurem millor: dels onze titulars en l’estrena contra Mèxic, vuit havien estat a la convocatòria del Mundial del Brasil, i sis d’ells van ser titulars en aquella final (Neuer, Hummels, Özil, Müller, Kroos i Boateng). Contra Suècia, l’entrenador va semblar que havia de fer la gran revolució, però al final només va treure Özil, a més de Khedira. La regeneració que predicava s’haurà d’esperar, almenys, fins al pròxim torneig.

El tècnic ha insistit que la convocatòria és una barreja entre els veterans i les joves promeses. Ara bé, sembla que no acaba de trobar el relleu que vol i va renovant l’equip a cada competició de seleccions. El 2014, al Brasil, va introduir set cares noves respecte a la llista de l’Eurocopa 2012. Però d’aquests set, només un, Draxler, ha resistit fins avui. El 2016, a Rio, van ser vuit novetats, de les quals només n’han sobreviscut tres (Ter Stegen, Hector i Kimmich).

Fora de micròfons, Vicente del Bosque reconeixia que tenia un deute moral amb alguns jugadors que l’havien fet campió del món. Per això, malgrat que era conscient que possiblement no rendirien al 100%, els va incloure a la llista final. Amb Löw, salvant les distàncies, pot haver passat una cosa similar. Segurament no té aquesta sensació de gratitud eterna, però sí un sentiment de fiabilitat i de confiança que no troba en les noves generacions.

Un exemple clar és el que ha passat amb Manuel Neuer, que s’ha perdut gairebé tota la temporada al Bayern per lesió. Doncs bé, el seleccionador l’ha esperat fins a última hora i l’ha convocat per fer-lo jugar de titular encara que no estigui al 100%. Mentrestant, al blaugrana Ter Stegen, que havia fet mèrits més que suficients per ser el porter d’Alemanya, li toca mirar-s’ho des de la banqueta.

Més continguts de